Escola Valenciana, escanyada pel govern Mazón i premiada per l'Institut d'Estudis Catalans

Barcelona"Som resilients i rebels", sentenciava aquest dimarts la presidenta d'Escola Valenciana (EV), la professora i activista Alexandra Usó. L'entitat celebra aquest 2025 els quaranta anys de la seva fundació en defensa del català i ho fa rebent el 67è premi Prat de la Riba de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) per la seva "actitud decidida i constant en defensa de la unitat de la llengua i per la tasca en favor de la normalització lingüística al País Valencià", subratllava la presidenta de l'IEC, Teresa Cabré. El lliurament tindrà lloc dimecres, Sant Jordi.

"El premi ens dona una empenta per seguir. Ens queda moltíssima corda", afirmava Usó. La resiliència és indiscutible, veient els governs de dretes anticatalanistes i els d'esquerres equilibristes que s'han anat succeint. "Al País Valencià ho tenim complicat des de la batalla d'Almansa", subratlla la presidenta d'EV, una entitat assembleària i formada per voluntaris activistes. Tot i l'ofec a què ha sotmès l'entitat el govern de Carlos Mazón, que els ha obligat a reduir els seus treballadors de 21 a 7, els ha limitat la formació del professorat i els ha deixat sense un euro de subvencions, Escola Valenciana manté no només la seva frenètica activitat cultural i festiva per normalitzar la llengua al País Valencià, sinó també la bel·ligerància política i judicial contra la reforma educativa i altres accions del PP i Vox, amb mobilitzacions constants. Dilluns que ve se celebrarà la sisena manifestació en contra del govern valencià. "Estem contents d'estar al darrere de la reacció de la societat", afirma.

Mesos després de la DANA, hi ha 93 escoles afectades i una dotzena que s'hauran de tirar a terra. La normalitat queda lluny. "Vivim en un territori de desgovern, en què les institucions no estan al costat de la ciutadania —diu Usó—, i quan hi ha mesures són per anar en contra de l'essència del nostre poble, la nostra llengua i la nostra cultura", lamenta. "No hi ha cap dirigent que digui ni una paraula en català però diuen que el català s'imposa", explica. L'anomenada "llei de llibertat educativa" és el que els té més amatents a com es repartiran els grups, com es faran les matriculacions i quin nivell de discrecionalitat i vulneració de drets aplicarà el govern el curs que ve. "Els drets dels valencianoparlants no estan garantits al País Valencià, no estan garantits en l'educació", diu, tot i que reconeix que "el tret li ha sortit per la culata" al govern, perquè els resultats de la consulta sobre llengua no van ser els que esperaven.

"Cada vegada que la dreta treu de l'armari un fantasma que els funciona és el del pancatalanisme", assenyala Usó, que defensa un terme que treu de polleguera la dreta, com són els Països Catalans. "Fem el paper que hauria de fer el govern, que és treballar per la normalització de la llengua, som una ganga —els retreu la presidenta d'Escola Valenciana—, el que passa és que no ho veuen".