Ni 'Nadals', ni 'raïms': guia per no vessar-la aquestes festes

BarcelonaLa transformació de les tradicions nadalenques i les interferències lingüístiques estan fent grinyolar algunes expressions pròpies d'aquestes festes. Com si fossin les 12 campanades, us expliquem com s'haurien de dir en català correcte 12 paraules imprescindibles de les festes de Nadal.

Pessebre sí, betlem també

Comencem la llista amb una novetat del 2023. Resulta que des d'ara és normatiu tant fer el pessebre com fer el betlem! A banda de ser el nom propi de la ciutat palestina de Betlem, on va néixer Jesús, el DIEC2 acaba d’incloure betlem com a nom comú sinònim de pessebre. Per tant, una paraula que ja es feia servir amb naturalitat a bona part del domini lingüístic, ja és normativa per a tothom.

Nadal en comptes d''els Nadals'

No té secret: Nadal en català és singular. El problema sembla venir del fet que en castellà és vàlid la Navidad però també las Navidades quan fa referència a tot el període de festes, i per interferència hi ha qui converteix Nadal en plural: els Nadals. En català, en general, Nadal va sense l'article el, i si es vol fer referència a més d’un dia de Nadal es pot dir les festes de Nadal o les festes nadalenques. És cert que existeix la paraula nadals, però només com a plural del dia de Nadal: és quan hem passat molts Nadals junts. Parlem dels lots de Nadal o la Grossa de Nadal.

Nit de Nadal, no 'nit bona'

La denominació de les festes més assenyalades és diferent en cada llengua perquè les tradicions també són diferents a cada lloc. La festa grossa a bona part de l’Estat és el dia 24 a la nit, la Nochebuena, que de cap manera es pot traduir en català com a nit bona, sinó senzillament com a nit de Nadal. Aquí més que un gran àpat es menjava coca i torró per esperar la Missa del Gall i el pessebre vivent. També es podria dir revetlla de Nadal, com fem per la vigília de dates festives com Sant Joan i Sant Pere. En anglès i francès la vigília de Nadal es diu així: Christmas Eve i Veille de Noël.

El dia 1 és Cap d’Any, no Any Nou

El que passa amb el Cap d’Any és rocambolesc: que si Fi d’Any, que si Nit Vella, que si Any Nou... A veure. El Cap d’Any, en català, no és el dia 31 sinó el dia 1, perquè aquest cap fa referència al primer dia de l’any. Així, el clàssic concert de Viena és el Concert de Cap d’Any perquè es fa el dia 1 al migdia. A partir d’aquí, amb la vigília de Cap d’Any passa el mateix que amb la de Nadal: no es diu nit vella (per contagi de la Nochevieja en castellà), ni tampoc no té un nom particular, sinó que es diu senzillament nit de Cap d’Any. Totes les tradicions d’aquesta nit s’associen al dia 1: el sopar de Cap d’Any, el raïm de Cap d’Any o les campanades de Cap d’Any, no pas de Fi d’Any (de fin de año). Recordeu: si diem "Bon any nou!" és que desitgem que tot l'any vagi bé, perquè l'any nou en català (ja veieu que va en minúscula) no es refereix només al dia 1 sinó a tot l’any que ve. Per tant, direm "la ressaca de Cap d'Any" i no "la ressaca de l'any nou", si no és que l'allargueu tot l'any sencer.

El tió, no el 'cagatió'

Un tió és, per definició, un tros de tronc per cremar a la llar de foc. En la segona accepció del diccionari, també és el tros de tronc que piquem per Nadal perquè cagui, tradicionalment, llaminadures; avui, directament regals. D'aquesta tradició se'n diu fer cagar el tió i no al revés, fer el cagatió, una contracció que curiosament està guanyant terreny. Potser per la cançoneta?

Cavalcada, i no 'cavalgata'

Penseu que cavalcada deriva de cavalcar (que al seu torn ve de caballicare), que és com es diu en català del fet de muntar a cavall (o l’animal que sigui, també s'hi val un camell). Cavalgata és una interferència del castellà i cavalcata és un poti-poti també incorrecte.

Reis d’Orient o Reis Mags?

Aquí hi ha marro. Els més genuïnistes defensarien que cal anomenar Ses Majestats els Reis d’Orient (sense l’article entremig, tot i que en cançons populars sí que apareixen com "els Reis de l’Orient / porten coses a la gent"). És cert que els Reis i els Reis d’Orient són els únics que surten al DIEC i al Diccionari Català-Valencià-Balear, per exemple, però avui està prou acceptat (ho veiem a l'Ésadir i a tots els mitjans) fer-ho servir al costat de Reis Mags o Reis Màgics. En el parlar occidental són els Reixos. Per cert, que els Reis porten or, encens i mirra... i no incens. A alguns, també carbó.

'Guirnaldes' són 'garlandes'

Els arbres es decoren amb serrellets o cintes de Nadal, aquelles cintes brillants que en castellà en diuen espumillones. Ara bé, si sou de decorar la casa amb verd, que sigui amb garlandes i no amb guirnaldes (aquestes són les cadenes o rotllanes de flors i fulles). També hi podeu posar branquetes de boix grèvol (el de fulla punxeguda), de galzeran (el de fulla llisa) i de vesc (que té les boletes grogues) (no acebo, brusco o muérdago). Ep! I que no falti la ponsètia!

Para taula i para-la bé

Entrem en el capítol de teca nadalenca seient a taula. Abans, però, caldrà parar taula, no posar-la (calc de poner la mesa). Només podem posar a la taula alguna cosa en cas que hi col·loquem, per exemple, la sopera. O bé, quan fem sobretaula, podem posar sobre la taula algun tema polèmic ideal per detectar cunyats.

El raïm, en singular

El raïm, com el Nadal, habitualment és singular. El que és en plural són els grans de raïm. Per tant, a les 12 no et menges els raïms: o et menges el raïm o els dotze grans de raïm. El raïm és tot un penjoll de grans de raïm, de manera que els raïms ho diríem quan és època de premsar raïms, per exemple. Alerta, que el raïm no té pepites, té granes, pinyols o llavors.

Neules, no 'barquillos'

Els barquillos castellans són aquella galeta feta de farina, sucre i clara d’ou que pot tenir diferents formes (paper d’hòstia, ventall o con), però que habitualment s’enrotlla en forma de tub. En català, aquesta galeta en forma de canó és la neula, gairebé exclusiva de Nadal, que també pot ser farcida o anar recoberta de xocolata.

El torró, que no falti

I acabem amb les postres (sí, postres és sempre femení plural!). Aquí hi sol haver dos lapsus habituals. Un, amb el torró d’Alacant i Xixona, que no d'Alicant i Jijona. En els dos casos es tracta d'Indicacions Geogràfiques Protegides i, com que fan referència al municipi de Xixona i a la comarca de l'Alacantí, n’utilitzem la denominació catalana. L’altre cas és el torró de yema, que com que es refereix al rovell de l’ou, es pot dir torró de rovell o de gema (que és rovell d'ou i sucre). No s’ha de confondre amb la crema, que porta llet i midó, a més de sucre i rovell d’ou.

Si heu arribat fins aquí, bon Nadal i feliç any nou!