No direm 'xupito', direm 'didalet': les noves paraules que entren al diccionari

BarcelonaLa preocupació per la gestió emocional i l'expansió de la cuina internacional són dos fenòmens globals que han envaït les nostres vides i que també han arribat al diccionari. La comissió lexicogràfica ha incorporat al diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC) 375 novetats aquest 2025, de les quals hi ha 117 nous articles i 258 modificacions o ampliacions. Entre els nous articles hi ha mots com autoajuda, dana, rumorologia, manga, jacuzzi, aiguagim, sushi i mozzarella. Entre les ampliacions de sentits en paraules que ja existien destaquen mots com núvol, frontal, migrar i màrfega. També s'estan incorporant al diccionari molts mots de les diferents varietats dialectals "perquè tots els parlants se sentin identificats amb el diccionari", diu la filòloga Sandra Montserrat. Eixamplar l'estàndard contribueix a reforçar la unitat de la llengua.

Algunes de les novetats més sucoses

Nous fenòmens socials

• Autoajuda: l'ús del sintagma autoajuda va registrar un increment en l'ús molt important durant la pandèmia, de manera que, tot i que existeix ja al diccionari per separat auto i ajuda, l'ús ha fet que s'introdueixi com a mot.
• Procrastinar: la gestió del temps és una de les neurosis modernes, i aquesta paraula s'ha popularitzat per explicar el fet d'ajornar una tasca ineludible.
• Sensibilitzar: en un món lligat a fenòmens globals, hi ha moltes veus que es dediquen a escampar la consciència ecològica o lingüística; de manera que apareix aquest nou sentit de preocupar-se per una qüestió problemàtica.
• Identitari: una paraula de conscienciació col·lectiva que ha tingut volada als mitjans.
• Aliat: un participi que s'usa més que el verb i que té gran utilitat com a adjectiu. Ve d'un entorn bèl·lic (els aliats de la guerra mundial) però actualment es fa servir en el sentit de persona pròxima a una causa o ideologia, com els suposats aliats del feminisme.

Qüestió de poder

• Establishment: una paraula internacional d'origen francès, però que arreu es fa servir en anglès que entra directament sense cap adaptació.
• Orquestrar: els mitjans han fet habitual l'ús de la imatge metafòrica de l'orquestra per la societat i, per tant, la del director que manega els fils, així que el català, com altres llengües de l'entorn, fa servir aquest sentit, també en adjectius com ara campanya orquestrada.
• Rumorologia: la curiositat és que es forma una paraula composta a partir d'una base neutra (rumor) i una terminació culta (-logia), com passa a zoologia. Rumor també ha canviat l'entrada, com a notícia no confirmada que passa de boca en boca.
• Frontal: ha ampliat els usos, no només designa el llum que es posa al front, sinó que també apareix i prioritza sentits més actualitzats, com en adjectivacions com a atac frontal o oposició frontal.

Vida quotidiana

• Dana: s'introdueix el neologisme de l'any 2024 i es fa com a forma lexicalitzada (no en sigles, DANA, per depressió aïllada en nivells alts) perquè passa a ser un fenomen habitual i no excepcional.
• Aiguagim, fitnes i taitxí: els esports també són una moda global que arriba amb la llengua original i es naturalitza al màxim l'ortografia amb la forma catalana per entrar al diccionari.
• Màrfega: ara que el ioga i el pilates són tan habituals, moltes persones de ciutat tenen màrfegues (aïllants), que fins ara només existien en llibres medievals, i eren sacs grossos plens de palla per jaure. Es tracta d'una projecció de paraules antigues que sumen significats, un dels fenòmens que passen quan una llengua és viva.
• Preqüela i seqüela: per als que són més sedentaris, dues paraules del món audiovisual que ja eren molt corrents i que el parlant ha format espontàniament malament, com si seqüela no fos una paraula sinó un mot al qual s'hi va afegir un prefix se-.
• Manga: per fi entra al diccionari el gènere de còmic d’origen japonès i, com que entra quan ja està tan estès, també designa el còmic i pot servir d'adjectiu.
• Núvol: la informàtica és un altre gran camp d'entrada de paraules noves, en aquest cas entra com a nova accepció amb un calc de la paraula anglesa (cloud), que és una metàfora que també funciona en català. Com el cas de migrar.
• Manxar: amplia el sentit i ja, per fi, vol dir, normativament, copular. Igual que fornicar, que fins ara només significava "tenir relacions sexuals fora del matrimoni" i ara és un sinònim de copular.

Gastronomia internacional

• Wok, sushi, tofu, feta (es pronuncia amb e oberta): paraules molt corrents als restaurants que manllevem del seu lloc original.
• Falàfel: ve de l'àrab i no només designa el plat (bola de pasta de cigrons especiada i fregida), sinó també l'entrepà farcit amb falàfel.
• Caputxino: un cafè amb llet escumosa o nata batuda que té l'origen en l'italià i el color de la vestimenta dels frares caputxins. Es normalitza amb la grafia catalana.
• Mozzarella: és una paraula tan estesa que s'opta per fer a la italiana. La mozzarella ha portat a introduir búfala al diccionari.
• Didalet: tot i que existeix didal al diccionari, calia acordar una paraula per designar els xupitos i l'IEC proposa el didalet per designar el fet de beure's un licor d'un gotet fent Sant Hilari.

Variació dialectal

• Nin/a: infant molt petit a les illes Balears.
• Roí: dolent al País Valencià.
• Frit: el participi de fregit a les illes s'ha substantivat per denominar un plat elaborat amb trossos de carn o de vísceres fregides.
• Pomada: beguda tradicional de Menorca amb ginebra i llimonada.
• Clara i xampú: ja no cal barallar-se per quina de les dues paraules és més genuïna per referir-se a cervesa rebaixada amb llimonada o gasosa, ja són normatives.

La segona edició del DIEC, que és l’obra de referència normativa pel que fa al lèxic de la llengua catalana, es va publicar el 2007. Des de llavors s'actualitza periòdicament (per exemple, s'hi estan introduint tots els gentilicis) i es treballa la coherència amb les altres obres de referència, novetats que s’apliquen de manera immediata a la versió en línia.