La senzilla recomanació que et protegeix contra l'envelliment accelerat

BarcelonaParlar més d'una llengua s'associa amb un risc més baix d'envelliment accelerat, perquè protegeix la salut cerebral i física, alenteix els processos biològics de l'envelliment i enforteix la resiliència al llarg de la vida. Fa anys que la neurociència està estudiant els efectes del multilingüisme al cervell: ja sabíem que protegeix contra l'Alzheimer, que el bilingüisme aguditza la ment i que fa les persones més ràpides i eficients. Un nou estudi demostra ara que les persones que només parlen una llengua tenen el doble de risc (2,11 vegades) de patir un envelliment accelerat, mentre que les que viuen en un entorn multilingüe i parlen habitualment, com a mínim, un idioma addicional tenen 2,17 vegades menys possibilitats d'experimentar aquest deteriorament.

El macroestudi del Trinity College (Dublín), el Centre Basc de Cognició, Cervell i Llenguatge (Sant Sebastià) i l'Institut Llatinoamericà de Salut Cerebral (Santiago de Xile), publicat aquest dilluns a Nature Aging, recull dades de més de 86.149 persones d'entre 51 i 90 anys dels 27 països europeus. La magnitud de l'estudi confirma empíricament que el multilingüisme és un factor protector i millora l'atenció, la memòria, la presa de decisions i la interacció social.

Tot i així, l'estudi no permet establir una causalitat directa: no es pot afirmar que parlar diverses llengües retardi l’envelliment, però sí que les persones multilingües mostren un millor estat de salut i una longevitat funcional més gran. Hi ha una associació "molt rellevant" entre parlar diverses llengües i envellir millor, diu l'investigador Agustín Ibáñez.

Edat real versus edat estimada

Els investigadors han utilitzat un mètode innovador que, a través de la IA, permet estimar una edat biològica basada en múltiples factors de salut i estil de vida i l'han comparada amb l'edat cronològica real dels enquestats. Això ha permès observar que les persones multilingües tendeixen a presentar perfils d’envelliment més saludables, un efecte comparable –"o en alguns casos fins i tot superior", asseguren– a altres estudis sobre hàbits positius com mantenir una dieta equilibrada, fer activitat física regularment o altres hàbits d'estil de vida. A més, l'efecte és acumulatiu: com més llengües es parlin, més gran és la protecció contra el deteriorament cognitiu associat a l'envelliment.

Quins mecanismes s'activen al cervell quan parlem diversos idiomes per aconseguir aquest efecte protector? Segons Ibáñez, hi ha tres vies: la biològica (neuroplasticitat i eficiència de les xarxes frontoparietals), la cognitiva (entrenament crònic del control executiu, l'atenció i la memòria de treball, que genera més reserva cognitiva) i la social (més participació i integració social, cosa que disminueix l'estrès). "Això es tradueix en beneficis sistèmics i no només cerebrals", destaca l'investigador.

El resultat de l'estudi reforça la idea que el multilingüisme "no només té un valor cultural o comunicatiu sinó que constitueix un element determinant de salut pública", diu Ibáñez. L'estudi també recorda que el monolingüisme és un invent recent dels estats, mentre que en la majoria de societats del món l’ús de diverses llengües és natural. Per això, l'equip proposa incorporar l'aprenentatge d'idiomes en les polítiques de salut pública i educació, perquè al capdavall el multilingüisme és una "eina accessible i econòmica per promoure l'envelliment saludable de la població".