Catalunya experimentarà amb virus com el dengue en un nou laboratori d'alta seguretat

BarcelonaFa vint anys, les varietats de poma no eren ni vermelles ni cruixents perquè no s'adaptaven a la calor del pla de Lleida, i la carn que s'exportava de Catalunya a l'Àsia només podia aguantar uns 60 dies fresca. La recerca ha anat proposant solucions als dos problemes agroalimentaris. En els casos mencionats, de la mà de l'edició genètica i la sofisticació tecnològica, respectivament. A hores d'ara, el substrat de la preocupació és la crisi climàtica, que no només obliga a repensar i adaptar els cultius i les explotacions ramaderes, sinó que empeny empresaris, administracions i científics a cercar noves fonts d'alimentació i a enfortir la vigilància de malalties zoonòtiques (d'origen animal) que poden impactar en la salut dels humans i del bestiar. L'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) vol moure fitxa per anticipar-s'hi i ha anunciat que construirà un laboratori d'experimentació d'alta seguretat amb virus i patògens.

Aquesta és una de les novetats anunciades pel conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Òscar Ordeig, i el director general de l’IRTA, Josep Usall, en l'acte celebrat aquest dijous amb motiu dels 40 anys de la posada en marxa d'aquest centre públic de recerca agroalimentari. Aquesta nova infraestructura d'experimentació, que la Generalitat qualifica d'"estratègica per a la salut global de Catalunya" i que n'amplia i sofistica una de ja existent, s'ubicarà al recinte de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), a les instal·lacions del Centre de Recerca en Sanitat Animal (IRTA-CReSA), i tindrà una superfície de prop de 3.000 m². "L'altre laboratori que tenim està molt pensat per a les malalties del bestiar. Amb aquest edifici més gran, volem treballar amb malalties que poden arribar a les persones procedents d'insectes o animals", detalla Usall.

Les obres per construir aquest edifici destinat a la contenció de microorganismes començaran a finals d'any, ja que la idea és que estigui operatiu de cara al 2028, i, de fet, rebrà bona part dels 70 milions d'euros de pressupost de què disposa l'IRTA: la inversió prevista és d'entre 22 i 25 milions, comptant el finançament de la Generalitat, de l'Estat i de fons competitius. Ara bé, què és una unitat d'experimentació de nivell de bioseguretat 3? Són una mena de búnquers estèrils, segellats i protegits –tenen pressió negativa respecte a l'atmosfera, l'aire contaminat es filtra, hi ha controls d'accés i cal dur equips de protecció individual– en què els investigadors poden estudiar i manipular de forma segura virus, bacteris, fongs i paràsits que, d'una altra manera, poden causar una malaltia greu a altres espècies. L'objectiu: conèixer el seu comportament, buscar fàrmacs o vacunes per contrarestar-los i reaccionar més ràpidament en cas d'emergència. Per aquest motiu, l'edifici serà d’accés obert a altres centres.

Fa cinc anys, el món va veure's capgirat per la covid-19, però d'exemples de microorganismes zoonòtics n'hi ha molts i cada vegada amb més presència a Catalunya, com ara el dengue, la malària, el chikungunya o la febre del Nil Occidental. En concret, aquesta instal·lació comptarà amb cinc laboratoris d'alta biocontenció que permetran fer estudis in vitro de qualsevol agent infecciós en sistemes cel·lulars i rèpliques d'òrgans a partir de cèl·lules mare (organoides) i in vivo en petits mamífers com rosegadors i fures. La cap del programa de Sanitat Animal de l'IRTA-CReSA, Natàlia Majó, ha explicat que treballaran amb patògens amb potencial pandèmic, agents virulents amb capacitat de fer un salt d'espècie com els coronavirus, i aquells que són cada cop més presents a causa del canvi climàtic i la globalització i que es transmeten a través de vectors, com el dengue i el mosquit tigre.

La unitat comptarà amb quatre estabularis per criar animals de recerca i dos d'aquests laboratoris compartiran un insectari únic a Catalunya amb cambres climàtiques per treballar amb mosquits o paparres i anticipar-se al seu comportament amb canvis de temperatura, per exemple. "Fa 25 anys que treballem en aquest àmbit, però aquest edifici forma part de la preparació del país per tenir cura de la salut global", afirma Majó. Hi ha coincidit Usall: "Aquesta nova infraestructura aspira a ser el hub de bioseguretat de Catalunya".

"Exportar coneixement i tecnologia"

Sota el lema "Fem ciència per alimentar el futur", Ordeig i Usall també han destacat l'aposta de la Generalitat i l'IRTA per intensificar la recerca d'avantguarda al Centre d’Innovació en Proteïnes Alternatives (CiPA). Per exemple, en l'ús d'insectes, algues i microalgues com a font alimentària (de moment, en animals de granja i domèstics), la fermentació de microorganismes i l'aprofitament de productes vegetals. "Entenem que l'aposta per l'agroalimentació ha de ser àmplia: l'animal és la font de proteïna més important que tenim, però els insectes són una possibilitat molt rica", apunta el director general del centre. Pel que fa a les algues, ha destacat que a la Ràpita ja hi està en marxa un centre de producció: "Tenim poca experiència en aquest sector, però sí les condicions [per explotar-ho]".

Entre les novetats per a l'IRTA per a la pròxima dècada, les autoritats han destacat el desplegament de la xarxa d'Agrolabs Digitals (finques, cambres de fruita i granges) per potenciar la digitalització del sector agroramader, especialment pel sector porcí, així com les proves pilot de biogàs per transformar les problemàtiques dejeccions ramaderes en energia a les granges de Monells i Mas Bové. D'altra banda, Usall ha reivindicat la investigació que fan el miler de científics que treballen als vint centres adscrits en edició genètica i microbioma, adduint que s'està generant un coneixement "que en els pròxims anys serà clau".

"Catalunya no només ha d’exportar productes, també coneixement i tecnologia", ha afirmat Ordeig, que ha afegit que l'objectiu del Govern és catapultar l'IRTA al capdavant de la investigació agroalimentària estatal i europea. El conseller ha assegurat que "es mobilitzaran les inversions necessàries" per aconseguir-ho i que la necessitat de potenciar la col·laboració publicoprivada és indubtable. "Ens juguem el futur de l'economia catalana", ha dit.