Tots els residus plàstics que hi ha al planeta omplirien 200 milions de camions

BarcelonaFins a 8.000 milions de tones de deixalles plàstiques contaminen el planeta, segons l'estimació que recull un nou estudi científic publicat aquest dilluns a The Lancet. Aquesta xifra estratosfèrica equival a 200 milions de camions grans (unes 40 tones cadascun), que són els que caldrien per poder recollir totes les deixalles plàstiques que s'acumulen a tots els racons del planeta, des de les muntanyes fins al fons de l'oceà. Tanmateix, seria una fita impossible perquè bona part d'aquests residus estan en forma de microplàstics i nanoplàstics, partícules molt petites que contaminen el medi ambient i que han arribat fins al nostre organisme a través de la cadena alimentària. L'estudi de The Lancet, de fet, denuncia que "els plàstics són causa de malaltia i de morts des de la infantesa fins a l'edat més avançada". L'estudi es publica coincidint amb l'inici de la cimera que reunirà tots els governs de l'ONU a Ginebra des de demà per tractar d'aprovar finalment el Tractat Global dels Plàstics. Aquest acord vinculant ha estat bloquejat en cimeres anteriors pels països productors de plàstic (derivat del petroli), que es neguen a incloure-hi mesures que afectin la producció i reclamen que el tractat es limiti a parlar de la gestió dels residus.

Prop de 100 governs donen suport a la inclusió dins del futur tractat d'"un objectiu global per reduir la producció i el consum de polímers plàstics primaris a nivells sostenibles", tal com van refermar en una declaració firmada durant la Cimera dels Oceans de Niça d'aquest mateix juny. Entre aquests governs hi ha tots els de la Unió Europea, el Canadà, el Regne Unit, Nova Zelanda i d'altres, però no s'hi han sumat, com es podia esperar, ni els Estats Units ni la Xina, Rússia o l'Índia, ni tan sols el Japó.

"Els danys dels plàstics per a la salut humana i planetària estan empitjorant, impulsats principalment per l'augment anual constant en la producció de nous plàstics", alerta l'estudi. De fet, el diari The Guardian va revelar fa uns dies la "infiltració total" de la indústria del plàstic en les negociacions del tractat i assegurava que un "bloc petroquímic", liderat per l'Aràbia Saudita, havia aconseguit endarrerir les converses. Segons la investigació del diari britànic, els científics que participen en aquest diàleg també han estat assetjats i intimidats per representants de la indústria.

"La producció mundial de plàstics s'ha multiplicat per 250: ha passat de menys de 2 milions de tones el 1950 a 475 milions de tones el 2022, i els increments més ràpids s'han observat en la producció de plàstics d'un sol ús. En conseqüència, la generació de residus plàstics ha augmentat en paral·lel. Sense intervenció, es preveu que la producció mundial de plàstics gairebé es tripliqui el 2060", denuncia l'estudi publicat aquest dilluns, que reclama que el nou tractat "cobreixi tot el cicle de vida del plàstic".

Eliminar substàncies químiques perilloses

A més d'aquest clam perquè s'hi incloguin límits a la producció, un altre punt clau en la negociació que arrenca aquest dimarts a Ginebra és el que intenta incloure en el tractat l'obligació d'eliminar gradualment una llista concreta dels productes plàstics més problemàtics i de les substàncies químiques perilloses que contenen. També s'espera que el tractat fixi l'obligació de millorar el disseny dels productes plàstics perquè siguin més fàcilment reciclables o reutilitzables. Actualment, menys del 10% de les deixalles plàstiques es reciclen a escala mundial. Un altre punt calent de la discussió és, com sempre, el finançament, en què es reclama fixar un mecanisme basat en el principi de "qui contamina paga" per tal que els productors de plàstic ajudin els estats en vies de desenvolupament.

És la segona vegada que els governs de l'ONU es reuneixen per a unes "negociacions finals" sobre el Tractat Global dels Plàstics. El desembre passat es van reunir a Busan (Corea del Sud) amb l'objectiu d'aprovar-lo, però les negociacions es van encallar per la pressió de la indústria fòssil i es va llançar la pilota endavant. Aquest cop a Ginebra hauria de ser el definitiu, però tampoc es descarta que torni a passar el mateix. L'esborrany actual del tractat té 22 pàgines, on hi ha més de 370 claudàtors (parts en què no hi ha acord).

El vincle entre aquesta negociació i la lluita contra la crisi climàtica és obvi. El 99% del plàstic es produeix a partir de combustibles fòssils, els responsables de l'escalfament global. L'Agència Internacional de l'Energia calcula, de fet, que un terç del creixement de la demanda de petroli fins al 2030 provindrà de la producció de plàstic. Per això, els lobis dels combustibles fòssils estaran molt presents a Ginebra aquests dies, igual que passa des de fa temps en totes les cimeres climàtiques de l'ONU.