El Govern descarta noves restriccions "de cara a l'estiu" per les pluges de març

El repunt en les reserves d'aigua dona coll per endarrerir l'entrada de l'àrea metropolitana de Barcelona en fase 2 d'emergència

3 min
Un matí de pluja a Barcelona aquest mes de març.

BarcelonaAquest març ha estat el més plujós en dos anys i les reserves d'aigua es recuperen tímidament gràcies als xàfecs. Aquesta situació "destacablement millor" a bona part dels embassaments catalans –tret de Darnius-Boadella, Siurana i Riudecanyes– encara millorarà una mica més els pròxims dies pel desgel de les nevades. Davant d'aquesta tendència, que trenca un encadenament de 24 mesos sense pluges, el Govern descarta aplicar noves restriccions generalitzades a l'àrea metropolitana de Barcelona i les comarques gironines que s'abasteixen del Sistema Ter-Llobregat (ATL). Almenys, de cara a l'estiu, segons han explicat aquest dijous la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, i el secretari general d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Josep Vidal, després de la Comissió Interdepartamental de Sequera.

Inscriu-te a la newsletter de peus a Terra Una mirada al futur ecològic del planeta
Inscriu-t’hi

"Els guanys de reserva són lleugers, però destacables en una situació de sequera tan extrema", ha afirmat Plaja, que ha quantificat en 20 hm³ l'increment del volum d'aigua a l'ATL. "Sense restar-li importància, la pluja i les intervencions quirúrgiques en el cicle de l'aigua ens asseguren no haver de passar a la fase 2 d'emergència en les pròximes setmanes", ha afegit la portaveu. L'horitzó per prendre noves mesures és el mes de juny. Fins llavors, la Generalitat confia que es repeteixin els episodis de pluja per tal de continuar remuntant les reserves i, per tant, endarrerir mesures cares i excepcionals com portar aigua amb vaixells. 

Les quantitats recollides a les capçaleres els darrers dies de la Setmana Santa han oscil·lat entre els 30-35 litres de màxim, en alguns punts, i gran part de la precipitació ha estat en forma de neu. Ara bé, Plaja ha deixat clar que això no significa que Catalunya surti de la fase d'emergència 1: "No hi haurà més restriccions, però no n'hi haurà menys de les que tenim". Això és així perquè, en conjunt, les conques internes de Catalunya continuen estancades en el 17% de la seva capacitat total –fa un mes estaven al 15%– i, per tant, són volums "insuficients".

L'embassament que més ha crescut és Sau, que ha passat de l'1% (i menys de 2 hm³) de principis de març al prop del 7% amb 11,5 hm³. Susqueda s'ha mantingut estable, mentre que la Baells ha guanyat uns 5 hm³, la Llosa del Cavall 1 hm³ i Sant Ponç més d'1 hm³. En els pròxims dies es mantindrà encara la tendència creixent, ja que encara els cabals de capçalera són més alts que a principis de març i encara es preveu que el desgel aporti una mica més d'aigua. Es preveu que l'aportació pendent pugui ser d'uns 5 hm³.

Plaja també ha avançat les dades de sancions als municipis per superar les dotacions d'aigua amb dades del setembre del 2023, és a dir, quan encara no s'havia declarat l'estat d'emergència 1. Segons ha detallat, hi ha 143 expedients oberts a ajuntaments i a 20 a empreses. Una trentena d'expedients més estan resolts i s'han pagat 24 sancions.

Obres en marxa

Després d'una dècada sense inversions de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), cap de les infraestructures que han de fer Catalunya més autosuficient i resilient pel que fa a l'aigua estarà enllestida a l'estiu, quan es tem que s'agreugi la sequera. Amb tot, els representants de l'executiu han atribuït la millor situació, a més de les pluges i les nevades, a un menor consum d'aigua –a l'àrea metropolitana s'ha reduït el consum fins al 10%– i a l'increment de la dessalinització i la regeneració d'aigua.

Segons Vidal, l'ACA ha informat que ja s'han enllestit dues de les obres urgents: la canonada de l'estació de tractament d'aigua potable (ETAP) de Sant Joan Despí –que ha costat 9 milions– i les obres a l'estació regeneradora del Prat de Llobregat (4 milions). També han començat les obres pe reforçar l'abastament de la xarxa hídrica de Peralada; la construcció de cinc pous profunds a les capçaleres del Ter i el Llobregat (6 milions); la recuperació de pous a Girona (1 milió) i a la zona Besòs (1.100.000 euros) per poder construir les dues potabilitzadores.

El Govern també ha explicat que continuen les obres per trobar els nous pous Estrella i la nova ETAP a Sant Feliu de Llobregat, que han de finalitzar-se aquest any, i l'ampliació de l'ETAP de la Trinitat, a Barcelona, prevista per al 2025 i amb una inversió de 35 milions. Des de la Generalitat se subratlla que també està previst començar les obres per a la millora de la potabilitzadora del Ter (130 milions) i a la d'Abrera (6 milions), així com l'ERA de Sant Feliu de Llobregat (5,4 milions). En l'àmbit de la regeneració, s'està redactant el projecte per aportar aigua regenerada des de la depuradora de Sabadell riu Sec fins a Sant Cugat i Cerdanyola per a usos municipals, lúdics i industrials (5,5 milions). Pel que fa a l'ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera, s'està pendent que l'Estat liciti les obres.

Piscines com a refugi climàtic

Sobre la petició d'alguns ajuntaments catalans perquè les piscines siguin considerades refugi climàtic de cara a les altes temperatures de l'estiu, Vidal ha assegurat que és un assumpte que s'està treballant amb l'Associació Catalana de Municipis (ACM) i la Federació de Municipis de Catalunya (FMC). En aquest sentit, Plaja ha dit que en "les pròximes setmanes" donaran més detalls, si bé ha recordat que altres instal·lacions municipals com biblioteques o centres cívics també poden ser considerats refugis climàtics.

stats