80 anys d'Hiroshima (i encara sense consens)
Es compleixen 80 anys del llançament de la primera bomba atòmica sobre la ciutat d’Hiroshima i és un fracàs col·lectiu que encara no hi hagi un consens històric o periodístic sobre per què el govern dels Estats Units va decidir fer ús d’aquesta arma devastadora. La versió ortodoxa que van impulsar les autoritats en el seu moment consistia a dir que el cop de puny nuclear sobre la taula va accelerar el final de la guerra i, per tant, va estalviar moltes morts americanes i japoneses. Durant les dècades posteriors nombrosos historiadors han assenyalat el cinisme d’aquesta asseveració i han tendit a atribuir la motivació a la necessitat de marcar perfil davant Rússia, ja que la rendició japonesa es donava per descomptada i s’intuïa que venien temps de repartir-se el món en blocs. En els últims anys, però, han sorgit un estol d’antirevisionistes que alimenten la tesi del mal menor. L’objectiu, poc dissimulat, és justificar l’ús d’una bomba de destrucció massiva i la proliferació d’autors que remenen aquesta tesi diu unes quantes coses, però cap de bona, sobre els temps que vivim.
El llançament de la bomba atòmica és un dels grans fracassos de la humanitat el segle passat, i ho és també la incapacitat de bastir un coneixement comú basat en fets que sigui compartit per tothom. Quan vaig ser a Hiroshima, una de les coses més colpidores era observar el relat autoflagel·lador que traçava el Museu Memorial de la Pau: els japonesos atribuïen a la seva escalada militarista el fet d'haver entrat en una guerra absurda que els va delmar i arruïnar. Gairebé es culpaven per haver rebut les bombes nuclears. Era una veritat molt parcial i esbiaixada, però almenys ho feia per mor de la concòrdia i la repulsa a la violència. Però ara som en una altra pantalla i potser el periodisme s’hauria d’implicar més en desmuntar les revisions històriques interessades dels últims temps.
