Dígits i Andròmines

Brave, el navegador web valent

Inclou de sèrie funcions avançades de privadesa i bloqueig de publicitat

Tot i la insistència de les plataformes digitals en què descarreguem i instal·lem les seves aplicacions mòbils per accedir-hi –i per poder capturar així més informació sobre nosaltres–, el navegador web continua sent la porta principal d'accés als serveis d'internet. Segons StatCounter, aquesta categoria de programari està dominada per Google Chrome: a escala mundial el fan servir el 65% dels internautes. A Espanya la proporció s'inclina encara més a favor del navegador de Google: té un 71,3% dels usuaris, que s'enfilen fins al 74,4% si es consideren només els usuaris de mòbil, degut al domini aclaparador del sistema Android.

Chrome és, naturalment, una de les eines que Google fa servir per acumular dades per rastrejar la nostra activitat digital de cara a maximitzar el seu negoci publicitari. Si bé és possible configurar-lo per mitigar aquest rastreig, en aquest sentit són més útils els dos navegadors web que segueixen a Chrome en quantitat d'usuaris: el Safari d'Apple (16% del mercat mundial, 14% de l'estatal) i el Firefox de Mozilla (4% i 6%, respectivament), que inclouen funcions de privadesa. A tots tres, a més, se'ls poden afegir extensions (els anomenats  plugins) que limiten el rastreig per part de les pàgines que visitem i acceleren la navegació blocant els anuncis.

Tanmateix, fa uns mesos que existeix una nova opció pensada específicament per moure'ns per internet de manera privada i àgil: el navegador Brave. Impulsat per Brendan Eich, creador del llenguatge JavaScript i fugaç director executiu de la fundació Mozilla, Brave està basat en Chromium, la versió de codi obert de Google Chrome, de manera que n'hereta l'excel·lent rendiment en termes de velocitat de càrrega i és compatible amb la majoria de les mateixes extensions. Però a diferència de Chrome, Brave no està vinculat als serveis del gegant d'internet. I sobretot, porta incorporades i activades de sèrie les dues funcions primordials de privadesa en la navegació web: el blocatge dels codis de rastreig que inclouen la majoria de les pàgines web i el blocatge d'anuncis, que frenen la càrrega de les pàgines i solen incloure també codis específics de rastreig. També evita els botons per compartir contingut a les xarxes socials, que contenen codi per rastrejar-nos.

Aposta per la privadesa

L'usuari pot desactivar aquests dos blocatges quan vulgui, fent clic en un botó de la barra d'adreces: per exemple, si una pàgina no es carrega correctament o vol veure la publicitat que conté. L'efecte s'aprecia immediatament en una visualització del contingut web més ràpida i sense noses, però Brave no s'està de recordar-nos la millora cada vegada que obrim una finestra nova: el navegador del meu Mac m'assegura que m'ha blocat més de 185.000 anuncis i seguidors (el terme que fa servir per als codis de rastreig) i m'ha estalviat 2,6 hores evitant descarregar contingut inútil o intrusiu. Hi he d'afegir els 64.000 anuncis i rastrejadors que Brave diu haver blocat en el meu mòbil Android, que haurien ocupat una altra hora més del meu temps, i els 31.000 obstacles i 26 minuts que porto guanyats al meu iPad. I és que Brave, com tots els altres navegadors, ofereix aplicacions per a ordinadors amb Windows, macOS i Linux, i per a dispositius mòbils amb Android i iOS. De fet, permet sincronitzar les adreces preferides entre tots els aparells de l'usuari sense haver de crear un perfil personal al núvol, com requereixen la majoria dels altres navegadors. En el cas de Brave, la cadena de sincronització és anònima i s'estableix escanejant el codi QR d'un dispositiu amb la càmera de l'altre.

Brave també porta activada en origen la funció HTTP Everywhere, que demana als servidors web la versió xifrada de les pàgines (l'adreça que comença per   https://) si la tenen. D'aquesta manera, redueix la possibilitat d'intrusió en les comunicacions. El navegador ofereix també l'habitual mode d'incògnit, que no deixa rastre de les pàgines visitades a l'historial del dispositiu i esborra les galetes ( cookies) rebudes quan es tanca la finestra. Però aquesta modalitat privada continua deixant rastre als registres de l'operador de xarxa, sigui la nostra empresa o la   teleco  que tenim contractada. Els usuaris que vulguin navegar realment sense ser detectats poden activar una altra opció: la finestra de navegació secreta mitjançant la xarxa distribuïda Tor, que oculta la nostra adreça IP a les pàgines que visitem. D'aquesta manera, ja no cal instal·lar un navegador específic per passar desapercebuts. Igualment, també s'inclou la compatibilitat amb els arxius Torrent i amb el protocol IPFS (la xarxa on es van publicar algunes de les rèpliques de la web del referèndum de l'1-O), en els dos casos sense haver d'afegir cap complement.

L'aposta de Brave per la privadesa també es fa evident en l'elecció del cercador per omissió: es tracta de DuckDuckGo, que presumeix de no rastrejar les consultes dels usuaris. En qualsevol cas, també es pot configurar Brave perquè faci les cerques a Google, Qwant o Bing. Si li trobo a faltar alguna cosa al navegador és una bona modalitat de lectura simplificada que mostri el text de les pàgines sense format i elimini la majoria dels elements gràfics. En realitat la té, però cal activar-la en el menú de configuració i només es presenta quan la pàgina original no ofereix versió per a mòbils. Això sí, l'aplicació de Brave per a mòbils permet guardar qualsevol pàgina web en forma de document PDF.

Amb aquestes característiques ja n'hi hauria prou per recomanar Brave com a alternativa a qualsevol altre navegador web. Però també té una altra funció insòlita: el sistema de recompenses anomenat Brave Rewards. Com que el bloqueig d'anuncis perjudica els ingressos de molts editors digitals, Brave els proposa inscriure's en un programa on els usuaris decideixen a quines webs volen veure publicitat, amb quina freqüència i fins i tot fer-hi donacions periòdiques. Aquestes recompenses es canalitzen mitjançant criptomoneders i el seu ús és completament opcional per als usuaris, però representa una alternativa molt interessant al sistema actual de publicitat intrusiva basada en el rastreig sistemàtic de l'usuari. Ja veurem si té èxit.

Més continguts de