Catalunya ha guanyat: ja és un subjecte mediàtic

BarcelonaI si és un subjecte mediàtic, és qüestió de temps que també ho sigui polític. Potser vindran temps foscos, d'aquells d'haver de recordar la frase de Pujols: "El pensament català rebrota i sempre sobreviu als seus il·lusos enterradors". Però en la batalla internacional –i malgrat el fariseu "afer intern" amb què la UE beneeix implícitament el corró del PPSOE–, Catalunya ja apareix a la premsa com una realitat diferenciada, cada cop més lluny de l'Estat. Aquest diumenge, en dos dels diaris més influents britànics –el 'Times' i el 'Telegraph'– la notícia de portada no era el 155, sinó les manifestacions que s'hi oposen. "Els catalans protesten perquè Madrid pren el control", deia el 'Times'. I no és un detall menor que parlés dels catalans, en genèric, i no dels independentistes. És un exemple de molts possibles. Fa només un lustre, el relat internacional de la cosa catalana estava esbiaixat pel fet que els corresponsals s'ho miraven tot de Madrid estant. Ara els mitjans seriosos han enviat bons periodistes a Catalunya i han explicat la diferència de cultura democràtica respecte a Espanya. Només cal veure els ulls esbatanats dels periodistes que entrevisten el ministre Dastis quan nega la major de les càrregues policials o el fet que el diputat Girauta tingui la barra de renyar el govern espanyol al Congrés per no controlar la premsa internacional, en un deshonrós striptease que el deixava amb les vergonyes democràtiques a l'aire.

(Coda. A la caverna se li ha de demanar, sinó periodisme, almenys organització i coherència en el seu fabulós relat 'Matrix' sobre el 155. Grinyola una mica que 'El Mundo' tituli en portada "El govern espanyol pren el control absolut de la Generalitat" mentre l''Abc' assegura, també en primera pàgina, que "Es garanteix el manteniment de l'autogovern a Catalunya".)