Corresponsals catalans a Madrid: qui són i com treballen
Una trentena de periodistes treballen cada dia per explicar el que passa a Madrid pensant en què afectarà i interessarà més els catalans. Qui són, què diuen, què pensen, com treballen i per què.
Madrid.Trobar les pipes dins una bossa plena de fruita seca barrejada no és fàcil. Aquesta feina de precisió és la que fan cada dia desenes de periodistes catalans que treballen a Madrid. No s'hi val a posar la mà dins la bossa i agafar-ne uns quants grapats, la feina és de selecció. Carles Castellnou, de TV3, ho resumeix explicant com s'ho planteja: "Nosaltres hem de fer la típica pregunta: i això com afectarà els catalans?, que és en definitiva allò que preguntaria un català assegut al sofà de casa seva".
Aquesta recerca del matís català sovint implica un cert rebuig per part dels més centralistes, que no hi veuen l'interès. Tot i això, Jordi Armenteras, de RAC 1, apunta que sempre hi ha "la quota de preguntes pròpies que els partits són els primers d'acceptar a les rodes de premsa".
Aquest fet té conseqüències. Montse Oliva, de l' Avui , explica que cal fer un doble esforç però encarat principalment al públic català. Després, "de vegades alguns periodistes fan mostres que els comença a molestar la cosa catalana -exposa-. El debat de l'Estatut i del finançament ha provocat un esgotament de l'element català que no ens beneficia gens perquè no han acceptat ni han entès gens el fons de la qüestió i ens veuen pesats".
Les diferències entre els mitjans centralistes i els catalans són grans. Roger Pi de Cabanyes, de l'ACN, recorda que durant el judici del cas Pretòria una senyora encuriosida pel gran nombre de càmeres a les portes de l'Audiència Nacional va preguntar què passava, i un periodista local li va respondre que els catalans havien tornat a robar. "És un exemple a partir del qual no es pot generalitzar, però a vegades es veuen abismes difícils de salvar", exposa.
La relació entre ells és bona, però "cadascú defensa els interessos de la seva empresa", reconeix Sígfrid Gras, de Catalunya Ràdio, i per tant hi ha la competència lògica". Josep Capella, de TV3, apunta que sempre hi ha el "puntet de competitivitat".
Giragonses mentals
El periodista de la televisió catalana afegeix que li costa trobar les diferències entre treballar a mitjans espanyols o catalans: "Per sort o per desgràcia jo només he estat als catalans i aleshores no ho he notat". Es defineix com "un periodista català que treballa en un mitjà del seu país i per tant no ha de fer giragonses mentals, sinó que ho fa amb normalitat".
Els periodistes que treballen per informar en clau catalana són més del 20%. Segons l'Associació de Periodistes Parlamentaris (APP), que agrupa la majoria dels informadors del Congrés, dels 119 membres 24 treballen pensant en Catalunya. Històricament ha estat l'autonomia que més interès ha tingut a saber de primera mà què passa a Madrid.
Precisament el president de l'APP és un periodista valencià de La Vanguardia , Luis Izquierdo, que, davant dels més centralistes, exposa: "Cal una doble perspectiva des del teu origen i des del centre". Considera un error dir que El Periódico és regional perquè és de Barcelona o que Público és nacional quan no es distribueix a tot l'Estat.
