Cs instrumentalitza la foto de l'atemptat de Vic sense permís de l'autor ni de les víctimes

La legislació protegeix els danys morals que pot causar la recontextualització d'una imatge

La diputada Lorena Roldán va exhibir ahir al Parlament una fotografia de l'atemptat d'ETA contra la caserna de la Guàrdia Civil de Vic, l'any 1991. La imatge, que s'ha convertit en una icona, mostra un agent ensangonat que du en braços una nena ferida, enmig de la destrucció causada per la bomba. L'autor és Pere Tordera –fotògraf del diari ARA–, que ha vist en nombroses ocasions com s'instrumentalitzava aquesta foto o es reproduïa, sense el seu consentiment. En aquesta ocasió, hi ha un aprofitament polític evident de la imatge, sense haver consultat prèviament l'autor.

"A mi, evidentment, no m’han demanat permís", detalla Tordera. "Però el principal problema és que no han parlat amb la víctima. Si m’haguessin trucat els hauria dit que parlessin amb la noia, perquè mai ha sortit enlloc parlant d’aquest tema, ni tan sols quan es va celebrar l’aniversari dels 25 anys de l’atemptat". El fotoperiodista assenyala, a més, una paradoxa en què cau Ciutadans. "Ningú s’ha preocupat de preguntar-se que això surt d’algun lloc, que hi ha una autoria. Però el que sobta més és que ells, que diuen que defensen les víctimes, han fet servir la fotografia de manera partidista sense tenir en compte la víctima".

En aquest sentit, Robert Manrique, assessor de la Unitat d’Atenció i Valoració a les Víctimes del Terrorisme (UAVAT), veu una "banalització absoluta del terrorisme" en el gest de Roldán. Considera que treure ara una fotografia d’un atemptat de fa 28 anys està "totalment fora de lloc" i caldria preguntar al Guàrdia Civil, a la nena o al matrimoni que apareixen en la imatge què en pensen abans de mostrar-la: "Abans de fer servir una foto, has de preguntar a totes les víctimes".

"Per què va ensenyar la foto de Vic i no la de qualsevol altre atemptat com el de l’Hipercor?", es pregunta Manrique, supervivent de l'atac al supermercat. I aventura que potser van buscar un atemptat de fa tants anys per evitar que les víctimes es queixin i perquè, diu, moltes de de les víctimes d’Hipercor s’han negat sempre a "l’ús polític del dolor". A l’acte d’homenatge a les víctimes que va organitzar el ministeri de l’Interior pels 30 anys de l’atemptat, remarca, hi van anar només tres famílies, mentre que en el que va organitzar després l’Ajuntament n’hi havia 20. "Juguen amb els sentiments", lamenta, i demana "menys politiqueig i més preocupar-se per les víctimes". Manrique critica, en aquest sentit, que partits com Cs no s’hagin acostat a la UAVAT per interessar-se per les víctimes dels atemptats de la Rambla i Cambrils: "Encara esperem que vinguin a preguntar com estan".

Una qüestió moral i legal

L'aprofitament d'una imatge amb autoria per a fins polítics comporta un problema moral, però també legal, ja que l'autor de la fotografia està protegit no només contra els perjudicis econòmics que pot comportar la reproducció de la imatge –publicant-la sense permís– sinó també contra els danys morals per la seva utilització en un context diferent del qual va ser pensada. En aquest sentit, l'advocat Josep Cruanyes explica: "L'autor té dret que la seva obra, que té un sentit concret, no s'utilitzi sense autorització". El lletrat, especialitzat en propietat intel·lectual, recorda l'existència dels drets morals i assegura que "l'autor té dret a queixar-se, a exigir que no es faci servir més i que es rectifiqui".

Preguntat sobre si això inclou també la mera exhibició de la fotografia al Parlament, Cruanyes es mostra contundent: "Els drets ho són de reproducció i comunicació pública i això inclou l'exhibició, en qualsevol modalitat, i més encara si hi ha una difusió massiva posterior a través dels mitjans de comunicació".

El líder de Ciutadans, Albert Rivera, va compartir ahir una fotografia d'una trobada amb l'agent José Gálvez Barragán, que va rescatar la nena Isabel Porras i apareix a la fotografia. "Gràcies, agent Gálvez, pel teu servei aquell dia i al llarg de la teva carrera", va afirmar Rivera a Instagram. Des de Cs confirmen, no obstant, que no es va demanar cap permís per exhibir la imatge perquè, donat que va ser en portada de 'La Vanguardia' i 'El País', no es "necessita" cap autorització per "ensenyar una fotografia si no és per lucrar-se amb ella". 

Més continguts de