Damian Radcliffe: “Els mitjans de proximitat tenen motius per a l’optimisme”

BarcelonaBritànic de naixement i extreballador de la BBC, Damian Radcliffe és ara investigador del Tow Center for Digital Journalism de la Universitat de Colúmbia, un centre de recerca de referència als Estats Units. Especialitzat en els mitjans de proximitat, ha exposat les dificultats i les oportunitats que veu per a aquests mitjans en una jornada organitzada per l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació (AMIC), celebrada recentment a Barcelona.

Defensa que els mitjans han de superar la dependència de la publicitat i assumir que res tornarà a ser com abans. No ho han assumit?

No, i és important que ho facin. És dur, però han d’entendre que el passat no tornarà. En el futur les redaccions seran encara més petites, i hauran de fer continguts per a més canals. Els periodistes han d’entendre millor què està passant amb el model de negoci, perquè així quan arribin els canvis el xoc serà menor, i també per saber on són les oportunitats i on han de concentrar els esforços.

¿Només els periodistes de base o també els responsables de les redaccions?

També els responsables de les redaccions. Han d’entendre millor el canvi del model de negoci per aprofitar millor les possibilitats digitals. És sorprenent que encara ara, l’any 2017, parlis amb responsables de redaccions i trobis reticències amb el canal digital. Saben que s’ha de fer, però en realitat no veuen quin sentit té, i és sorprenent. Sempre costa adaptar-se als canvis, però espero que siguin capaços de veure que les possibilitats són engrescadores.

També diu que cal dedicar temps i espai a experimentar. ¿Aquestes reticències culturals ho frenen? Ho ha vist en la seva recerca?

Sí, absolutament. La gent està acostumada a treballar d’una manera determinada, i és difícil fer qualsevol canvi. I experimentar encara més, perquè no saps com sortirà. L’empresa ha d’assumir la possibilitat de provar coses noves i que fracassin, i no tothom té aquesta mentalitat. Depèn de l’actitud dels caps, però també cal que els periodistes prenguin la iniciativa i ofereixin idees innovadores.

A l’estat espanyol els ciutadans que confien en els mitjans encara són majoria, però als Estats Units ja no. ¿És perquè és un mercat més madur, i aquí també passarà, o perquè la situació política és diferent?

La diferència més gran és que el país està dividit, i això es trasllada al consum de mitjans. Si ets conservador és molt més probable que consumeixis mitjans com la Fox, i si ets progressista és més probable que consumeixis la MSNBC. No hi ha gaires mitjans que l’audiència ubiqui al centre, i hi ha molta reticència a consumir mitjans de l’altre bàndol. Crec que és un reflex de la forta polarització que ha experimentat el país en els últims anys.

Afirma que la qüestió de la confiança juga a favor dels mitjans de proximitat. Per què?

Vivim una època de turbulències, i és feina dels mitjans de proximitat ajudar a entendre el que passa. A nivell local es poden detectar les inquietuds que influiran en els polítics, i també cal agafar les grans decisions i explicar les implicacions que tindran a nivell local. A més, en un món en què tenim accés a tanta informació, necessitem guies de confiança que ens ajudin a navegar, i en els mitjans de proximitat tothom hi confia més.

Per a la seva recerca ha fet una enquesta a 420 periodistes de mitjans de proximitat dels Estats Units, i ha trobat que eren més optimistes del que s’esperava. En què es basa aquest optimisme?

En la seva proximitat a l’audiència. Expliquen que ells viuen en aquestes comunitats, tenen la mateixa vida que la seva audiència, entenen les seves preocupacions i poden explicar les seves històries. Els mitjans més grans no tenen aquesta proximitat, i mai la tindran. I no només serveix per reflectir les seves preocupacions en els continguts, sinó que també pot servir per interactuar cara a cara en el món real i construir relacions de confiança que poden generar nous ingressos.

¿El repte és que aquest optimisme basat en idees es traslladi a la concreció d’aquestes idees?

Sí, és una cosa que s’ha d’explorar. La gent també és realista. Veuen que hi ha menys anunciants que abans i que treballen en redaccions més petites que abans. No es pot ignorar la realitat. Però sempre es pregunta pels problemes del sector i gairebé mai per les oportunitats. I quan els hi demanes, els periodistes identifiquen oportunitats. Saben que el camí no serà fàcil, però també tenen motius per a l’optimisme.

Alerta del risc que, si només es parla de la mort dels mitjans, acabi sent una profecia autocomplerta. I al revés? ¿Parlar dels èxits els ajudarà a tenir més èxits?

Sí, absolutament. S’han de celebrar més els èxits i parlar més de l’impacte que té el periodisme. Els periodistes són molt dolents en això. Són molt reticents a parlar de l’impacte de la seva feina, i crec que s’ha de fer més. Cal demostrar el valor que el periodisme aporta a la seva comunitat i a la societat.