Diaris descol·locats davant la gran coalició nonata

BarcelonaEl Govern ha aconseguit l'aval dels comuns perquè les rendes més altes paguin més impostos. Això obre les quatre portades catalanes, tres de les quals coincideixen en el verb pactar. A Madrid, això només apareix a la primera pàgina d'El Mundo i ho fa amb el següent titular: "Podem pacta els pressupostos de Catalunya amb els separatistes". Dues manipulacions en nou paraules: no està pas gens malament. D'una banda, escriuen com a subjecte Podem, tot i que en el cas de Catalunya es tracta dels comuns. Que sí, que duen la paraula Podem al final del nom de la seva candidatura, però que han demostrat tenir una capacitat d'autonomia respecte als liles de Pablo Iglesias evident. La segona intoxicació consisteix en fer veure que s'han pactat els pressupostos. No és el cas. Certament l'acord aplana el camí per fer-ho, però de moment només hi ha un acord relatiu a l'impost de successions i l'IRPF, a més d'un gravamen mediambiental.

És el moment ranera-del-dia davant la impossibilitat d'obligar Sánchez a convertir-se en dependent del PP a l'acceptar els seus vots. Els tres diaris de Madrid segueixen amb el seu tremendisme incòlume a l'erosió: "Sánchez menysté les ofertes del PP i Cs se la juga amb ERC" (El Mundo), "Sánchez ho té clar: res amb el PP, tot amb ERC" (Abc) i "Sánchez enterra la via constitucional" (La Razón). La visió alternativa la dona El País: "Casado sosté que donar suport a Sánchez seria el "suïcidi del PP". O sigui, a veure si ho he entès bé. Si ni Sánchez vol pactar amb Casado, ni Casado vol pactar amb Sánchez... ¿es pot saber què coi fa la caverna donant la matraca amb l'assumpte dia sí, dia també? Com deu ser la repulsa mútua, de fet, si el del PSOE compta que pot perdre menys pactant amb ERC. I un càlcul similar fa el PP quan no regala el seu suport.