"Le Pape de la Fraternité"

Cartier-Bresson, el colossal fotògraf francès, explicava que el fotoperiodisme ha de capturar "l'instant decisiu". Ahir, el " momentaccio " que va definir la presentació del papa Francesc és quan s'inclina cap a la gentada agombolada a la plaça de Sant Pere demanant que preguin perquè Déu el beneeixi. El silenci d'aquells segons impressionants va ser preternatural, com correspon al moment. Era, clarament, la imatge. Lamentablement, només l'he vista a les portades del New York Times i de… La Razón , el tabloide nacionalista espanyol. A fe que aquest va fer honor a aquesta qualificació amb el subtítol " Un pastor humilde que reza en español ". Llàstima. La gorra espanyolera que aquest diari duu calada fins a les espatlles va arruïnar el moment decisiu. La nacionalitat i professió religiosa del flamant Papa -argentí i jesuïta- han merescut altíssima consideració en les portades. També a la tele pública espanyola, on en una tertúlia un senyor va recordar les caravel·les de Colom i com 500 anys després de portar la fe cristiana a Amèrica, aquelles costes ens retornen ara un papa, bla, bla, bla. No hi fa res que el cognom del Sant Pare sigui Bergoglio -tan mesetari, oi?- i que sigui fill de dos immigrants italians arribats a l'Argentina a principis del segle passat. " Conclave y cierra España ". A l'Uruguai l'han anomenat "Papa austral". L'adjectiu vol dir meridional i el fan servir quan volen fer seva alguna cosa de l'Argentina sense que es noti. A França, la cosa venia del conservador Le Figaro . La seva contorsió de portada va ser anomenar Francesc "Pape de la Fraternité ", per fer-se'l francès i republicà. Certament, en adreçar-se al món des del balcó va parlar de germanor i d'amor. Ara, home… ¿No en fan un gra massa? En qualsevol cas ja només li manquen la " Liberté " i l'" Égalité ". Endavant les atxes, papa Francesc!