Lluís Companys torna a Montjuïc

BarcelonaEl fossar del castell de Montjuïc va reviure ahir un dels dies més foscos de la seva història: pels volts del migdia, el president de la Generalitat, Lluís Companys, hi va tornar a ser afusellat. En aquest cas, els trets eren de fogueig, Companys s’havia encarnat en l’actor Carles Martínez, i l’escena no va ser dirigida per cap oficial franquista, sinó per Carlos Marques-Marcet, que després de triomfar amb la seva opera prima, 10.000 km, ara dirigeix 13 dies d’octubre, un telefilm per a TV3 sobre els últims dies de Companys, des del seu trasllat al castell de Montjuïc, el 3 d’octubre del 1940, fins que va ser executat, la matinada del dia 15.

“Parlar de Lluís Companys és parlar d’un mite, d’una llegenda. Per a mi és un motiu d’orgull fortíssim”, diu Martínez, que ja s’havia posat a la pell del president en l’espectacle teatral Cambó/Companys. L’actor compara les sensacions que li provoca el paper amb “el que pot suposar per a un americà interpretar Lincoln o Kennedy, el president que ens han assassinat”. “És una gran responsabilitat”, continua Martínez, que assenyala la principal dificultat de donar vida a aquest personatge. “Els mites tendeixen a convertir-se en material de maniqueisme. Intentar fugir-ne i donar el vessant humà del mite és un doble repte com a actor”, assegura. “La nostra missió era agafar el màrtir i fer-lo tocar de peus a terra”, afegeix, en aquest sentit, Roger Danès, un dels dos guionistes de la cinta.

L’altre autor del text, Alfred Pérez-Fargas, subratlla que, malgrat que la pel·lícula giri a l’entorn dels últims dies de Companys, “ell no és el protagonista”. “Expliquem els seus últims tretze dies des de diferents punts de vista”, diu Pérez-Fargas, de manera que es mostra com va viure el cas l’estructura del règim i, alhora, se n’ofereix una perspectiva més “emocional”, dins de l’àmbit familiar. Així, prenen una rellevància important tres personatges: la Ramona, una de les germanes de Companys (interpretada per Clara Segura); el capità general de Catalunya, Luis Orgaz (Antonio Dechent), i Ramon de Colubí, el militar franquista que va actuar com a advocat de Companys en el judici en què acabaria sentenciat a mort.

“Ningú el volia defensar, i al final li va acabar tocant a ell, que tenia 30 anys i era inexpert. Però el va defensar a fons, s’hi va implicar personalment, perquè va veure que Companys era un home honest, i es van fer amics”, explica l’actor que dóna vida a aquest personatge, Òscar Muñoz. Colubí “creia fermament en el règim”, però se’n va “desencantar” i a mitjans dels anys 40 es va instal·lar a Veneçuela, després d’haver defensat, amb un èxit notable, “més de 130 republicans”.

“Fabulació històrica”

Danès i Pérez-Fargas, que ja van signar el telefilm històric Carta a Eva i que actualment preparen una pel·lícula sobre el fotògraf de Mauthausen que dirigirà Agustí Villaronga, han comptat amb la col·laboració d’historiados com Josep Maria Solé i Sabaté i han basat el seu text en documents oficials sobre el judici a Companys i altres de més personals, com les cartes que va redactar durant el seu empresonament a Montjuïc o el diari que va escriure la seva germana durant aquells dies. “Em va impactar”, diu Segura sobre aquest document. Amb aquesta mateixa voluntat de fidelitat a la història, la cinta s’ha rodat als escenaris reals on van succeir els fets, com ara les dependències del castell de Montjuïc, el despatx del president de la Generalitat i la sala on Orgaz va signar la sentència de mort de Companys.

Però, malgrat tot, els guionistes subratllen que 13 dies d’octubre és una “fabulació històrica inspirada en fets reals” -una expressió que repeteixen el director i els actors-, i que s’han pres “algunes llicències de ficció” perquè “hi ha molts detalls de la història que no es coneixen”.

La cinta, produïda per Batabat i Lastor Media, a més de TVC, havia de ser dirigida per Oriol Broggi, que es va fer càrrec del projecte en una primera fase abans de deixar-lo en mans de Marques-Marcet. Tot i que la data d’estrena no s’ha fixat, probablement veurà la llum aquest mes d’octubre, coincidint amb el 75è aniversari dels fets que retrata.