L'acusació que des del Barça es van destinar diners a desprestigiar jugadors a les xarxes és greu i ha dividit els dos diaris esportius hegemònics. El Mundo Deportivo, més proper a la presidència actual, titulava "Embolic a la xarxa", la qual cosa semblava reduir-ho a un malentès entre tuitaires i no a una investigació de la Cadena SER. La primera pàgina contenia tot de coixins per a Bartomeu: "Surt al pas...", "va parlar amb els jugadors", "desmenteix", "obre investigació interna..." El director del mitjà, Santi Nolla, insinua una certa conspiració: es pregunta retòricament per què això salta just després de l'afer que ha esquitxat el Manchester City –i, per tant, Guardiola– i afirma que "la gent va una mica despistada amb el bombardeig mediàtic i les dues versions, en el que sembla una autèntica campanya electoral".

A l'altra banda, l' Sport presenta una portada inequívocament crítica, ja que el titular és "Crisi tancada en fals". Consigna el "malestar entre els directius" i es destaca l'article del director, Ernest Folch: "Bartomeu té l'enemic a casa". En aquesta columna, afirma que el directiu no va ser "gens convincent" i opina que intentar tancar la crisi cancel·lant el contracte amb l'empresa en qüestió és "una presa de pèl". També esmenta el de Santpedor: en aquest cas per dir que aquest enemic, que no arriba a anomenar, és el mateix que ahir li aconsellava donar gràcies a la UEFA per la seva pressió al City, cosa que el periodista qualifica de "clàssic de l'autoodi culer".

Cara i creu, doncs, sobre un mateix assumpte. L'afer permet constatar, també, com, en els casos de crisi institucional, una manera de desviar la mirada sobre el fons de l'assumpte passa per intentar desviar-lo en les motivacions, declarades o ocultes, de qui ha aixecat la llebre periodística.