No són tres sinó quatre, els poders sense separar

BarcelonaQuan sovint es parla de la manca de separació de poders a Espanya se sol pensar en les connivències òbvies –algunes recollides en gravacions– entre el sistema polític i el judicial. A vegades ni tan sols fa falta l'enregistrament amagat: pot sortir tota una vicepresidenta a arrogar-se, a cara descoberta, el mèrit de decisions que corresponen als magistrats. Doncs bé, portades com la que avui emet 'El País' evidencien que, en l'argamassa de poders espanyola, no són tres els elements barrejats sinó quatre. Diu el titular de primera pàgina: "El separatisme torna a crear expectatives falses per guanyar". I en el subtítol detalla: "Els presos sortiran de les presons, les empreses tornaran a Catalunya... asseguren els candidats de Junts i ERC". Com saben que són falses? Quina informació remenen per saber que els presos polítics preventius seguiran indignament a la presó? I per què donen per fet que les empreses no tornaran a Catalunya? Si és que la Corona els ha explicat que seguiran fent trucadetes –com van fer amb la Seat– aleshores ho haurien de dir. Encara que sigui a costa d'evidenciar que ets el 'pepperoni' de la mateixa pizza.

Ploramiques

"El bloc constitucional necessita 4.000 vots més per cada diputat", diu en portada 'La Razón', i ho atribueix a la llei electoral, que "premia els sobiranistes". En realitat no és així. La llei electoral catalana, com la de mig món o més, pondera a l'alça les zones menys poblades per una qüestió d'equilibri territorial: es vol evitar que els polítics només governin per a l'urbs. Com que el bloc que executa o avala la supressió de l'autogovern català té menys presència fora de la conurbació barcelonina la ràtio li surt més alta. Però això passa al Priorat, a Cuenca i a Wisconsin.