No vull sortir a #eurovisio2015
Qui diu que Europa no està unida? Potser no hi ha una unió bancària ni una política exterior clara, i tot indica que políticament el caos és total i que cada estat es mou només pels seus interessos. Tanmateix, quina importància té tot això? Quan arriba el dia D -i sense necessitar la UE i les despeses monstruoses que comporta-, Europa està unida... fotent-se d'Eurovisió a Twitter. Me'n guardo molt de veure aquesta cita esperpèntica en directe -tot i tenir invitacions temptadores per fer-ho-, però l'endemà no me'n puc estar de mirar-me'n els efectes en forma de piulada. Com no podia ser d'una altra manera, #eurovision2013 era un TT com una casa de pagès ahir. Inexplicablement, encara hi ha molta gent que s'ho pren seriosament i, per exemple, pengen a la xarxa el vídeo de la cançó que els ha agradat més, de bona fe. Ara bé, deixant de banda aquestes persones de cor senzill (©Mikimoto/ Pasta gansa ), el que més cridava l'atenció ahir era la mofa sobre Irlanda i Espanya, últims i penúltims en la classificació respectivament. I vaig veure molt (auto)sarcasme i molta tristor entre els espanyols. Pobres. Ho intenten i ho tornen a intentar i no se'n surten. "El Sueño de Morfeo s'ha convertit en un malson" i "a quina hora arriben a l'aeroport El Sueño de Morfeo? És per anar-los a rebre" eren algunes de les perles que el trio de cantants va haver de veure, si és que van gosar mirar el TL. Per tot això i per tots els records de vergonya aliena que tinc d'Eurovisió d'ençà que vaig començar a tenir consciència, vull saber què pensa el CATN -Consell Assessor per a la Transició Nacional- sobre aquest festival. ¿Està previst analitzar quin hauria de ser el capteniment d'una Catalunya independent envers aital esdeveniment? ¿Inclouran la qüestió en algun dels 19 informes que tenen encarregats? Esperem que sí. No voldria veure'm reflectida a #eurovisio2015.
