PAREU MÀQUINES

L'ONU deixa de ser l'ONU quan parla dels presos polítics

Alguns diaris minimitzen l'autoritat del grup de treball sobre detencions arbitràries de l'organisme

El periodisme comet moltes vegades el pecat de sinècdoque: pren el tot per la part o la part pel tot. Llegim coses com "El diari 'The Guardian' es posiciona a favor de..." i, sovint, és només l'article d'un dels seus columnistes elevat a categoria si el seu punt de vista coincideix amb el del mitjà que se'n fa ressò (mentre els de signe contrari, senzillament, l'ignoren). Després, el mateix diari publica una altra columna en contra del mateix assumpte i es gira la truita.

Hi ha casos, tanmateix, en què la sinècdoque és defensable. Penso en l'ONU. Aquest és un organisme amb una organització molt complexa i plena d'unitats que treballen amb una gran autonomia. Deu ser l'única manera de ser operatiu: si tot hagués de passar per l'Assemblea General ja podríem esperar asseguts. Aquests dies hem vist com el Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries de l'ONU ha criticat la presó preventiva dels líders independentistes. La premsa espanyolista s'ha afanyat a menystenir aquesta veu, subratllant que es tracta només d'un "grup de treball", com si fossin quatre arreplegats sense cap autoritat. És evident que no es tracta d'una opinió sancionada per la cúpula, però sí que és el veredicte del departament que estudia aquestes qüestions. Per tant, quan 'El País' titula «Un grup de treball de l'ONU veu arbitrària la presó de Junqueras i 'els Jordis'» està insuflant la seva línia editorial en el redactat. Sobretot si el comparem amb el titular que van fer quan el mateix grup de treball va reclamar la llibertat de Leopoldo López. Aleshores, el diari de Prisa va titular sense embuts "L'ONU exigeix l'alliberament de l'opositor veneçolà Leopoldo López". Molt coherent. Parafrasejant Groucho Marx: aquests són els meus criteris amb les sinècdoques, però quan no em convenen, en tinc d'altres.

Més continguts de