Movistar+ roda 'Paraíso’, el seu 'Stranger things' nostàlgic i fantasiós

La plataforma filma al País Valencià una sèrie de fantasia i misteri juvenil ambientada als anys 90

Un modest parc d'atraccions amb regust de fira itinerant transformat per unes hores en un petit municipi de la costa que celebra les seves festes patronals. Aquest va ser el decorat escollit per a la presentació de  Paraíso, la sèrie de misteri i fantasia juvenil que la productora Globomedia està filmant aquests dies al Pola Park de la turística Santa Pola (Baix Vinalopó), i que els abonats de Movistar+ podran veure a partir de finals d'any o principis del 2021.

La nova proposta de la plataforma espanyola pretén esdevenir un cant a la nostàlgia i, molt especialment, a la llibertat de què gaudien els adolescents durant la dècada dels 90, sobretot durant les infinites tardes d'estiu, quan el sol semblava que no s'amagaria mai i es disposava de prou temps per escapar del control familiar, però també per ficar-se en embolics.

Al capdavant de Paraíso hi ha Fernando González Molina, director i guionista de la sèrie juntament amb Ruth García i David Oliva. En la seva filmografia destaquen reeixits treballs com Palmeras en la nieve, Tres metros sobre el cielo i Tengo ganas de ti. Pel que fa als actors, escollits en un càsting entre més de 3.500 candidats, crida l'atenció la participació de Macarena García, popularment coneguda pel seu paper a  Blancanieves, film guardonat l'any 2012 amb el Goya a millor pel·lícula, i pel qual la jove madrilenya va rebre el premi a la millor actriu revelació que atorga l'Acadèmia de les Arts Cinematogràfiques d'Espanya.

Ara la intèrpret es posa en la pell d'una agent de la Guàrdia Civil que ha d'enfrontar-se a una investigació carregada de sorpreses al mateix temps que supera els obstacles que li posa el masclisme imperant a l'època. Completen el repartiment d'adults, Gorka Otxoa i Iñaki Ardanaz, coneguts per films com  Pagafantas La víctima número ocho. Pel que fa als actors adolescents, destaca la presència León Martínez, popular pel seu paper a la sèrie Merlí, i  del barceloní Pau Gimeno, famós pel seu treball al musical Billy Elliot, i que reconeix que el seu personatge li ha permès descobrir una forma de viure l'adolescència "més autèntica i lliure".

Són precisament aquests joves actors els que hauran de donar vida al grup de sis amics que compartiran un viatge iniciàtic cap a la maduresa després que tres noies de la seva localitat desapareguin d'una discoteca sense deixar rastre, en una evident i reconeguda referència a l'assassinat de les nenes d'Alcàsser. Decebuts amb una policia que sembla que està buscant en la direcció equivocada, els adolescents iniciaran una investigació durant la qual descobriran que els causants de l'absència de les noies "no són d'aquest món".

Aquesta aposta per la ciència-ficció, tal com van reconèixer dos dels seus tres creadors, Fernando Gónzalez Molina i Ruth García, entronca amb la fantasia de l'estatunidenca Stranger things però hi ha, sobretot, una aposta pel costumisme que beu de l'espanyola Verano azul. Un còctel que haurà de convèncer els espectadors perquè mirin les tres temporades a què aspiren els impulsors de la sèrie. A hores d'ara, i com és habitual, l'única que està garantida és la primera, que es dividirà en set capítols de 50 minuts. Per gravar-la, la productora ha previst 15 setmanes, de les quals ja han passat la meitat.

OBK i Mecano

En la seva trobada amb la premsa, González Molina i García van confessar el caràcter autobiogràfic d'una sèrie que pretén explicar a les noves generacions com era de diferent l'adolescència d'aquells que el 2020 voregen o superen els 40 anys. De fet, i com va destacar García, "moltes seqüències inclouen anècdotes personals" dels tres guionistes.

Per submergir l'espectador en la dècada dels 90, a banda d'una estètica molt acurada,  Paraíso comptarà amb l'ajut de la música d'alguns dels grups més destacats de les acaballes del segle XX, com OBK o Mecano, bandes icòniques a les quals sumarà ritmes molt més atàvics, com els de l'endemisme valencià Chimo Bayo. 

També hi serà present l'imaginari col·lectiu creat pel realitzador televisiu Chicho Ibáñez Serrador, que precisament va enregistrar la pel·lícula  ¿Quién puede matar a un niño? a la petitíssima illa de Tabarca, que és al davant de les costes de Santa Pola. Potser no tan idíl·liques com la coneguda com a Illa dels Genovesos, però també plenes d'encant són les fins a 95 localitzacions del País Valencià que inclourà la sèrie. Una tria, segons González Molina, guiada pel desig de trobar tresors naturals "intactes". No serà, però, aquest l'únic element autòcton de la sèrie, ja que segons va apuntar García també "sentirem parlar valencià".

El crim d'Alcàsser

Sobre l'elecció del simbòlic 1992, any de l'Exposició Universal de Sevilla i de les Olimpíades de Barcelona, Ruth García va subratllar que aquesta tria es deu al fet que es tracta d'un moment en què "Espanya va projectar al món la seva millor cara", però també va mostrar la seva part més fosca amb un crim d'Alcàsser que "omplia tots els telenotícies i portades dels diaris". "És un episodi que ens serveix de punt de partida, però en cap cas aquesta és una sèrie sobre la tragèdia", va insistir la coguionista, conscient de com són de delicats uns assassinats que just la setmana passada van tornar a ser notícia per la represa de la investigació.