El Petri, la Noti i la Nets revelen els secrets del Super3

Ramon Peris, Montse Puga i Victòria Pagès es troben a l’ARA coincidint amb el 25è aniversari del programa infantil de TV3

“Quan em van explicar el projecte jo vaig pensar: «Això durarà set anys!» I ho deia com si fos una cosa enorme”. Ramon Peris es va quedar molt curt amb aquesta previsió: ja fa 25 anys que treballa al Club Super3. Actualment forma part de l’equip que organitza la Festa dels Súpers, però quan va fer aquell pronòstic aquesta festa encara no existia i ell es vestia cada dia amb granota i casc de color groc i unes ulleres de sol per donar vida al Petri, un dels tres personatges que, al llarg de deu anys, van acompanyar milers de nens catalans des de la pantalla de TV3.

Aquest dissabte Peris va ser a la redacció de l’ARA, però no hi va anar sol: igual que fa un quart de segle, l’acompanyaven Montse Puga i Victòria Pagès, les actrius que interpretaven, respectivament, la Noti i la Nets, les altres dues protagonistes d’aquella primera etapa del Club Super3. Aquest dijous es compliran 25 anys de la primera emissió del programa.

Aquells personatges ja formen part de l’imaginari col·lectiu de molts catalans, però els tres actors els van acabar interpretant gairebé sense voler. S’havien presentat a un càsting per a un programa infantil de la televisió pública catalana, i ells van ser els escollits per presentar-lo. Però d’aquell programa, que s’havia de titular 'Mandarina Quima', només se’n va gravar un pilot que no es va emetre mai. “El van desestimar”, explica Peris.

“La direcció va pensar de fer una altra cosa, més innovadora. Ens van dir: «Tranquils, aquest no el fareu, però en fareu un altre»”, recorda Victòria Pagès. I continua: “ Ens van dir que seria una cosa d’un club. Vam flipar, perquè era un concepte totalment nou”. Entre altres coses, perquè “ convidava els súpers a fer coses que no fossin estar-se al sofà mirant la tele”, remarca Puga.

I de seguida es va fer evident que la idea havia sigut encertada. “Els nens s’hi havien d’inscriure, i en només una setmana la resposta va ser brutal”, diu Pagès. Segons Peris, la persona que s’encarregava d’obrir les cartes dels futurs socis no donava l’abast: “De cop van arribar sis saques plenes. Era impossible que algú les pogués obrir totes!” Però una de les consignes del nou programa era que no es podia deixar cap carta sense llegir. “L’èxit va venir per molts factors, però un té a veure amb el respecte amb què tractàvem els súpers”, assegura Peris. “Hi havia una màxima que era no tractar els nens com si fossin tontos”, destaca Pagès. Fins i tot quan arribaven escrits adreçats específicament a algun d’ells, dedicaven “hores” a contestar-los personalment.

Entre els milers de cartes que arribaven també n’hi havia que no eren de súpers: “¿Us enrecordeu que en vam rebre una del Núñez, que ens felicitava per haver superat el nombre de socis del Barça?”, pregunta Puga als seus antics companys. A partir d’aquí, les anècdotes s’encadenen. “Al principi no hi havia límit d’edat, i ens escrivien avis”. “I uns ens van enviar l’ecografia!”, afegeix Pagès. “¿I aquell cop que gravàvem amb un ós i se’t va abraonar?”, intervé Muga. Peris ho recorda perfectament: “Li estava donant el biberó i quan li vam retirar em va esgarrapar el vestit. Sort que era gruixut!” Això provocava conflictes amb l’aire condicionat. “Era una granota de motorista, feia molta calor. Per això abaixàvem tant la temperatura del plató”, diu. Elles també ho recorden: “Feia un fred que pelava”. I encara una altra curiositat: “Una vegada amb el carnet de súper vam donar entrada a un partit de bàsquet del Barça. I el vam col·lapsar! Tot el públic eren súpers”, explica l’actor que donava vida al Petri.

Petri o Xol?

Sobre el nom d’aquest personatge, Peris explica: “El Joan [Sibina] i l’ Anna [Ribas], que eren els directors, van anar a berenar al carrer Petritxol i van decidir posar-li Petritxol”. De fet, l’actor revela que la idea inicial era que els súpers l’acabessin coneixent com a Xol. “Fins i tot hi ha alguns gags del principi en què la Nets em deia Xol”, afegeix. Però Petri -amb tots els seus derivats, des del petrifax, fins als petrillons- es va acabar imposant.

També va triomfar, contra pronòstic, la cançó 'Anys i anys', amb què el Club Super3 felicita encara avui els socis pel seu aniversari -actualment, uns 1.300 cada dia-. “Recordo quan ens van dir que s’havien inventat una cançó per substituir el 'Cumpleaños feliz' i poder-ho cantar en català. Vam dir: «Això no ho cantarà ningú!»”, confessa Pagès. 25 anys després, la melodia és imprescindible en qualsevol festa d’aniversari que se celebri a Catalunya.

En aquest temps el país ha canviat molt. “Llavors el petrifax era una eina avançada, i la Noti portava un mòdem”, recorda Peris. “I teníem un tomàquet que era un contestador automàtic. Sembla del pleistocè!”, bromeja Pagès, en referència al Tomàtic. Aquest era l’únic personatge que no tenia la veu d’un d’ells tres. “La Montse doblava el Flash, la Victòria el Buff i jo el Top”, diu Peris, parlant de les tres petites mascotes del Super3, que en realitat eren tres persones dins d’unes estructures “de més de dos metres, pesades i claustrofòbiques”, segons Puga. Peris continua: “La veu del Megazero era jo, i si hi havia altres ninots els feien la Victòria o la Montse, que eren professionals del doblatge”.

Els tres actors coincideixen que l’experiència de treballar al Super3 va ser molt bona. “Ens ho passàvem molt bé -diu Pagès-. Aquell pilot ens va unir molt, i l’ambient era molt bo”. Peris afegeix: “Jo ara veig gags i els sento molt entranyables. Hi havia molt bona sintonia, era una mica màgic. Jo feia moltes tonteries i elles les continuaven, i sense haver-ho assajat. Era fresc, era viu”.

De tota manera, aquest trio va durar poc: un any i mig després de l’estrena, Pagès abandonava el Super3 i la Nets passava a ser interpretada per Irene Belza. “Ells anaven disfressats, però jo donava la cara. I em vaig atabalar molt perquè sortia al carrer i tothom em deia coses, em reconeixien a tot arreu. Jo tenia 25 anys, i no em veia fent la Nets durant 15 o 20 anys més. Segurament, si hagués anat disfressada no ho hauria deixat”, explica Pagès, que assegura que li té “un carinyo enorme” al Super3. Encara avui, diu, el personatge no l’ha abandonat del tot: “L’altre dia anava en moto, amb el casc posat, i un se’m para al costat i diu: «Tu eres la Nets!»

La Noti va continuar al programa fins al 2000, i el Petri va desaparèixer uns mesos més tard. “Jo comptava que serien set anys, i als deu vaig dir prou. Va coincidir que va néixer la meva primera filla i, a més, era un moment àlgid, i vaig pensar que si començava a anar malament em recordarien com en un ocàs”, diu Peris, l’únic que continua vinculat al Super3 i l’únic també que ha deixat d’actuar. Pagès ha fet carrera  al teatre i a la televisió, i Puga combina la feina dalt dels escenaris amb la gestió del Sant Andreu Teatre.

Ara feia anys que no coincidien tots tres, però durant un temps es van anar veient sovint: “ Abans ens trobàvem cada mes per fer una mariscada!”, explica l’actriu que encarnava la Noti, que encara té a casa les botes que duia el personatge.

Més continguts de