‘Por qué matan las mujeres’, insatisfacció femenina en tres temps

Marc Cherry torna a la televisió amb la història de tres dones d’èpoques diferents

Tres dones d’èpoques molt diferents unides per una mateixa circumstància i un mateix espai: totes tres viuen en anys diferents en una mansió de Pasadena (Califòrnia) i totes tres descobreixen que les seves parelles els han sigut infidels. Marc Cherry, creador de Mujeres desesperadas (2004-2012), torna a mostrar la seva cara més juganera amb Por qué matan las mujeres, una comèdia negra que examina com han canviat els rols de les dones al llarg del temps. La sèrie, que s’estrena avui a la HBO, ja té confirmada una segona temporada.

Les tres històries paral·leles s’ambienten en els anys 1963, 1984 i 2019. La protagonista de la primera història és la Beth Ann (Ginnifer Goodwin), una mestressa de casa que viu per fer feliç el seu marit. Vint anys després, la mateixa mansió és ocupada per la Simone (Lucy Liu), una socialité extravagant i en aparença superficial que descobreix que el seu marit, el Karl (Jack Davenport), és gai. La història més actual és la que protagonitzen la Taylor (Kirby Howell-Baptiste), una advocada d’alt nivell, i el seu marit, l’Eli, un guionista amb el qual té un matrimoni obert. L’aparició d’una dona trastocarà un acord que, sobre la taula, sembla perfecte.

Guionista de dones

Aquesta és la cinquena sèrie en la qual treballa Cherry en què el pes de l’acció el porten les dones. A banda d’haver sigut el creador de la popular Mujeres desesperades, Cherry va començar la seva carrera formant part de l’equip de guionistes de Las chicas de oro. Després de participar en la comèdia, va crear The 5 Mrs. Buchanans, una sèrie que mai va arribar aquí però que estava protagonitzada per quatre dones casades amb els germans d’una mateixa família i que compartien el terror per la seva sogra. També eren dones les protagonistes de Criadas y malvadas, la sèrie amb la qual va voler repetir l’èxit de Mujeres desesperadas i que va crear amb el suport d’Eva Longoria. Escriure personatges femenins complexos és una de les especialitats de Cherry, potser perquè, com va dir una vegada l’actriu Felicity Huffman, “té una vagina al cervell”. “Moltes vegades reflexiono sobre què em porta a escriure sobre dones. És pel sentiment envers les dones de la meva vida, la meva mare i les meves dues germanes. També és per les amigues que em van ajudar a sobreviure a l’institut”, explica el creador.

En una entrevista amb la revista Deadline, Cherry confessa que la sèrie utilitza l’adulteri com excusa per explicar com les dones han canviat durant les últimes dècades i com s’han transformat les seves expectatives. “S’ha escrit molt sobre el MeToo i aquest despertar, però jo m’he volgut allunyar d’aquest territori perquè hi ha molta gent que ja ho ha explicat”, explica Cherry. El guionista assegura que per això va optar per un to divertit en què hi ha crítica social però no és l’element principal.

Per al guionista, el pas a la televisió per streaming -als EUA la sèrie es veu a la plataforma CBS All Access- li ha fet guanyar llibertat. “La part més difícil de fer Mujeres desesperadas era que havia de fer 23 o 24 capítols i la cadena volia que tots tinguessin cliffhangers i fessin avançar la història”, recorda. En canvi, explica, l’opció de fer una sèrie d’antologia com Por qué matan las mujeres, que no l’obliga a avançar constantment i que només té 10 episodis per temporada,li ha permès escriure uns guions més precisos i explicar històries completes amb un final climàtic. “A la segona temporada tindrem nous personatges i, amb una mica de sort, podrem recuperar actors de la primera i tenir un ensemble d’actors”, detalla.

Tot i que el personatge que la va fer famosa, la Ling Woo d’ Ally McBeal, era eminentment còmic, Lucy Liu portava temps allunyada de l’humor, especialment després de set anys dedicada a Elementary, la revisió nord-americana de Sherlock Holmes. A Por qué matan las mujeres, l’actriu mostra la seva cara més histriònica i, amb l’ajuda d’un vestuari amb tots els excessos dels 80, recorda personatges d’aquella època com Alexis Carrington, la dolenta de Dinastia. “És una mica afectada i crec que tota la decoració luxosa que l’envolta i la manera que té de presentar-se és una façana per ocultar el seu origen”, explica l’actriu sobre el seu personatge.

Segons ha confessat Cherry, tant el personatge de la Simone com el de la Beth Ann, la protagonista de la història dels anys 60, estan inspirats en la seva mare. “L’any 1963 la meva mare tenia un fill d’un any i vivia en una bonica casa a Huntington Beach, Califòrnia. Durant els 80 vivíem a Fullerton [zona residencial] i ella i el meu pare s’asseguraven que tothom sabés que érem de classe mitjana-alta. Eren conservadors i van caure en el materialisme de l’era Reagan”.