Realitat contra paròdia a ‘Polònia’

BarcelonaSi un marcià tingués ganes de conèixer el peculiar ecosistema polític català hauria hagut de passar aquest dilluns per la festa dels 10 anys del 10 anys Polònia. La infinita capacitat de convocatòria d’aquest programa és la demostració de la victòria del bufó sobre la classe política o potser que “una proposta contracultural s’ha convertit en sistema”, remuga un dels seus responsables. La festa és a l’Antiga Fàbrica Damm i com dirà als discursos Enric Crous, director general de la companyia: “No saludo totes les autoritats perquè se’ns faran les 12”. D’entrada hi ha tres presidents, Puigdemont, Forcadell i Mas, que no se’n perd ni una. Seguint la doctrina Crous ressenyaré les absències: Oriol Junqueras per malaltia i José Montilla per motius desconeguts. “M’he quedat sense foto dels dos, però ell també”, em diu sorneguer Sergi Mas.

Al photocall de l’entrada es forma una curiosa barreja de polític imitat i actor. Molts dels consellers coneixen avui el seu intèrpret, com li passa a Neus Munté amb Agnès Busquets o a Miquel Iceta amb Ivan Labanda. És així com Fermí Fernàndez gairebé li pren la mida a Xavier García Albiol: “És molt més alt que jo, he estat de punt de demanar que em portessin les alces”. “Ho ha encaixat amb esportivitat, és paradoxal trobar-se la persona amb qui rius”, revela l’actor. Uns metres més enllà, Lara Díez acaba de coincidir amb Anna Gabriel i Inés Arrimadas, dues de les seves replicades. Díez està encantada de fer dues dones tan oposades: “És el millor regal perquè són dos personatges amb molt recorregut i permet molta riquesa”. Arrimadas i la seva imitadora es van conèixer fa uns dies al teatre a l’obra Tots som Anna Allen, on actua Díez. La cap de l’oposició ha fet els deures bé, esquiva la polèmica sobre el masclisme de la seva imitació i es desfà en elogis amb els actors: “Són molt bons i apropen la política a la gent”. El photocall acaba amb un multitudinari retrat de grup que posa a prova la física moderna combinant realitat i ficció.

Un cop dins Xavier Domènech i Gabriel Rufián seuen de costat i riuen freqüentment com dos estudiants que comparteixen pis a Madrid. Apareix Antonio Baños, que queda assegut a tres cadires de distància d’Anna Gabriel. Durant tota l’estona que sóc capaç de mantenir la vigilància, no detecto que se saludin. Parla el director del Polònia, Toni Soler, que agraeix la cintura de la classe política a l’hora d’acceptar ser ridiculitzats. I aprofita per replicar a Josep Tarradellas quan deia allò de “En política es pot fer tot menys el ridícul”. Soler li discuteix la màxima: “Crec que actualment hi ha coses molt pitjors”. Deu pensar en el festival de corrupció. Al seu costat, el president de la CCMA reivindica el paper de TV3 com a motor de l’audiovisual. “Les factures que el Polònia ens envia rigorosament cada mes em serveixen per recordar-ho”, diu Brauli Duart afegint-se al to irònic de la festa. El president Puigdemont clou els parlaments en nom de “tots els ridiculitzats” fent broma amb el gag del croissant de xocolata i la pastisseria familiar.

Dijous, el ‘Polònia’, per dins

S’apaguen els llums i apareix el plat fort de la nit, el documental Desmuntant Polònia, que es podrà veure dijous a la nit per TV3. No els en puc dir gran cosa per no aixafar les sorpreses, cameos i interioritats que conté. Només els aviso que es revelen secrets desconeguts del programa i que paga la pena quedar-se plantat davant la tele. És una petita joia. Els aplaudiments generals que donen pas al pica-pica pertinentment regat amb cervesa de l’amfitrió, patrocinador des del primer dia. I és en aquest ambient distès on detecto Sergi Cervera, els falsos Raül Romeva i Albert Rivera, jugant amb l’aplicació MSQRD, que intercanvia les cares de dues persones. Ho fa entre ell i el conseller d’Exteriors, una operació que repeteix amb el conseller Comín i David Marcé, que confessa algun dels seus secrets a Comín: “Jo et vaig demanar per la semblança física i m’he escoltat entrevistes teves perquè el to dels mítings no em serveix”. El conseller de Salut està content: “M’han donat el guapo, el maquillen correctament i els guionistes em tracten bé”. Veurem quan dura la pau.

Marxant detecto Jordi Turull i Neus Munté conspirant a la porta, una mica apartats dels que han sortit a fumar. Tal com està el pati no goso acostar-m’hi perquè ja s’ha acabat la comèdia i han tornat a la crua realitat.