Ryan Murphy recupera l’escena ‘queer’ del Nova York dels 80
La HBO estrena ‘Pose’, una sèrie que recorda l’explosió de la ‘ball culture’
BarcelonaLa reivindicació dels marginats de la societat sempre ha sigut un dels punts forts de Ryan Murphy, que en els últims anys s’ha guanyat el títol de creador estrella de la televisió. Els inadaptats i els exclosos han sigut un tema recurrent en la seva obra seriòfila, com demostren Popular o Glee, la ficció que el va fer arribar al gran públic. Amb Pose, la sèrie que estrena avui la HBO, Murphy treu de l’oblit l’escena LGTBI del Nova York dels anys 80, on va néixer una potent cultura de salons de ball on la comunitat transgènere va trobar un refugi per expressar-se en llibertat. Aquest món underground es barreja amb l’auge de la cultura yuppie, amb Donald Trump com el màxim exponent del luxe i la ferocitat capitalista d’aquells anys.
Com a defensor dels drets LGTBI, Murphy ha volgut explicar aquesta història posant al capdavant actors i actrius transgènere, especialment afroamericans i llatins, que solen tenir dificultats per fer-se un lloc en produccions televisives i cinematogràfiques. Per això es va embarcar en un càsting de sis mesos que el va portar per tots els Estats Units. De fet, la sèrie s’estrena amb el reclam de ser la ficció amb el repartiment transgènere més extens de la televisió, una fita històrica: en total, Pose compta amb un equip de 140 persones que pertanyen a la comunitat LGTBI. “Molta gent té opinions errònies sobre la comunitat trans o gai. Aquesta sèrie els vol mostrar com a éssers humans plens”, explica Murphy a Vanity Fair. “Ara és el moment d’explicar aquesta història sobre aquest grup de gent que, tristament, han sigut privats de drets i apartats”, assegura el productor, que ha impulsat el projecte amb Brad Falchuk i Steven Canals.
El naixement d’una comunitat
La ball culture, que consisteix en competicions de desfilades i balls amb vestuaris i maquillatges exuberants, s’estructura en un sistema de cases o germandats ( houses ), que serveixen com a famílies alternatives per a joves llatins i afroamericans homosexuals i transgènere i estan liderades per mares o pares que donen suport als joves. Aquest moviment, que va tenir el seu auge als anys 80, és el precursor de la cultura drag actual i programes televisius com RuPaul: Drag Race, que es pot veure a Netflix.
La Blanca, un personatge interpretat per MJ Rodríguez, és una de les mares que dirigeix una de les germandats que participen en les competicions de ball. La primera temporada del melodrama, que té vuit episodis, arrenca quan, després de ser diagnosticada amb el VIH, decideix abandonar la germandat que la va acollir, House of Abundance, i crear la seva pròpia germandat, House of Evangelista, en la qual donarà suport a joves LGTBI que han sigut rebutjats per les seves famílies. Per a Rodríguez, el personatge és una oportunitat per mostrar “que les dones trans poden fer qualsevol cosa”.
Un dels joves que guiarà en aquesta nova etapa serà el Damon (Ryan Jamaal Swain), un ballarí adolescent que ajudarà la Blanca i la seva germandat a convertir-se en un fort contendent de les competicions de ball. L’altre vèrtex del triangle de protagonistes és l’Angel (Indya Moore), una prostituta optimista que acaba d’iniciar una relació amb l’Stan (Evan Peters), que està casat amb la Patty, interpretada per Kate Mara. “Veig les històries com una eina poderosa per desconstruir les jerarquies socials i racials”, explica Indya Moore, que considera que la sèrie és una oportunitat per redefinir la representació del món transgènere en els mitjans.
La relació entre l’Angel i l’Stan serà la col·lisió de dues esferes de Nova York teòricament aïllades. La sèrie divideix Nova York en dues zones molt diferenciades: el downtown, on hi ha tots els moviments contraculturals, i l’ uptown, on habiten els taurons dels negocis. L’Stan es mou en aquest ambient: treballa per a l’imperi Trump sota la direcció del Matt (James Van Der Beek), un home d’excessos.
Després d’estar anys en un calaix, considerada una sèrie de nínxol, Pose vol demostrar que la història de la ball culture pot apel·lar al gran públic.
