‘The virtues’: un drama sobre traumes infantils

BarcelonaNo és tan conegut com Ken Loach, però Shane Meadows comparteix amb el seu col·lega l’interès per plasmar les tribulacions de la classe obrera britànica i el talent per treballar amb intèrprets poc coneguts. També cert gust per portar el drama a l’extrem, tot i que no ho remata amb la cantarella d’alliçonament social típica del director de Terra i llibertat. Shane Meadows és el responsable d’una de les minisèries més ben rebudes aquest any al Regne Unit, The virtues, que ara ens porta Filmin en versió original subtitulada en català. No és el primer cop que roda per a la televisió. Ja va convertir en sèrie el seu film més conegut, This is England, on resseguia l’absorció duta a terme als anys 80 per la ultradreta de part de la subcultura juvenil skinhead.

A The Virtues, Meadows s’inspira en una experiència pròpia per parlar del trauma retardat que provoquen els abusos en la infància. El Joseph (l’habitual Stephen Graham en una interpretació imant de premis) arrossega una cicatriu interior que se li torna a obrir quan el seu fill, amb la mare i la nova parella d’ella, es trasllada a viure a Austràlia. Sense família a prop, el Joseph es desmunta. En la millor seqüència de la sèrie, Meadows plasma l’enfonsament d’un home de mitjana edat a través d’una escalada alcohòlica en un pub dins d’una cultura que ha normalitzat aquesta dinàmica de beure fins a petar.

Música de PJ Harvey

L’alcoholisme com a rutina diària assimilada per l’entorn cobra més sentit quan The virtues, a partir del segon episodi, es trasllada a Irlanda, lloc d’origen del protagonista. El Joseph torna a la seva terra per retrobar-hi la germana, de qui el van separar quan tots dos van quedar orfes. Ell va anar a parar a un orfenat en el qual, descobrim, va ser víctima d’abusos fins que en va fugir per marxar a Anglaterra i no tornar la vista enrere. Els quatre capítols de The virtues es clouen sempre amb les imatges del petit Joseph corrent camp a través, acompanyades de The crowded cell, la punyent cançó que PJ Harvey ha compost per a la sèrie. D’adult, el veiem en diverses escenes caminant llarg com si li costés retrobar un punt de partida. La sèrie l’acompanya en el seu viatge interior per afrontar i superar el trauma de la infància que ha marcat la seva vida.

A casa la germana, el Joseph coincideix amb la Dinah (Niamh Algar, la gran sorpresa de la sèrie), una noia jove que ha viscut el seu propi drama lligat a la repressió sexual, la doble moral cristiana i la maternitat. Així, The virtues ofereix un retrat del cantó menys bucòlic i pintoresc de la Irlanda profunda, la que ha amagat la violència comesa sobre nens i nenes en escoles i institucions i la que ha convertit certa moral cristiana en un sistema d’opressió de les dones. La sèrie no aprofundeix en la crítica sistemàtica en l’entramat catòlic, però la suggereix a partir del títol, la imatgeria religiosa present en les cases de certs personatges i el sentiment de culpa mal portat del Joseph i la Dinah. L’última mitja hora final, tan afalagada per la premsa, reprèn en el fons els recursos del melodrama primitiu tal com el va concebre David Ward Griffith. D’una banda, s’alternen dos moments climàtics que permeten mantenir el suspens i dilatar la tensió abans del desenllaç final. De l’altra, es juga amb la idea de salvament a contrarellotge d’un protagonista que a priori es dirigeix a l’autodestrucció. La intensitat de tot plegat no evita que es pugui qüestionar a Meadows per què redimeix i per què condemna un o altre personatge...

Shane Meadows per a Channel4. En emissió a Filmin