Torna el tam-tam per reformar la Constitució

BarcelonaLa Constitució és una obra divina gravada en marbre i granit... fins que convé canviar-la, i aleshores es modifica en poques setmanes, com va passar el 2011. Espanya va acceptar sotmetre's a la regla d'or pressupostària imposada per Europa segons la qual el deute públic havia de ser la primera despesa a liquidar per part de l'Estat. Certa premsa alimenta ara una nova modificació constitucional. Ho fa, com cantaven els U2, per 'mysterious ways'. Com ara la instrumentalització de la investidura d'Ursula Von der Leyen, que ha esdevingut presidenta de la Comissió Europea. "Europa sí que troba qui la presideixi", escriu en portada l''Abc', amb el grandíssim mèrit de no posar el nom de l'exministra de Defensa alemanya ni en el títol ni en el subtítol. ¿Per què, si del que es tracta és d'afavorir que canviïn a Espanya els mètodes d'elecció del president del govern fixats a la Constitució, preferiblement per tornar al corró del vell bipartidisme? També 'El Mundo' s'apunta a la mateixa estratègia: "Investidura en 14 dies". Al títol no destaquen que l'alemanya guanya, que aconsegueix els suports de socialistes i liberals o que es tracta de la primera dona presidenta de la Comissió: només que ha sigut ràpid.

Contrasta aquest tipus de tractament amb el que fan els diaris prosanchistes: "Von der Leyen presidirà la Comissió després de guanyar la votació per la mínima" ('El País'), "La primera presidenta de la Comissió arriba al càrrec per la mínima" ('El Periódico'). Aquí la rapidesa ja no és un tema, curiosament: és la manera de relativitzar la fita de Von der Leyen per tal de treure-li pressió a a aquest rei en perpetu enroc anomenat Pedro Sánchez. Però el fantasma de la reforma constitucional per assegurar investidures exprés torna a sobrevolar els diaris. Al poder no li agraden les interinitats.