Tots aquests titulars es perdran com llàgrimes en la pluja

BarcelonaFa uns dies es va saber que MySpace havia perdut, així com qui no vol la cosa, la música que havia emmagatzemat durant dotze anys. Milers de bandes que hi van dipositar les seves cançons han vist com desapareixien de la nit al dia. Ups! Per molt que es tracti sovint de maquetes de bandes més o menys amateurs, la pèrdua patrimonial cultural és bèstia. Fa pensar en com s’ha perdut la vastíssima majoria del cinema mut, víctima del foc. Però els bits no són cel·luloides i, per tant, no cal patir per la seva flamabilitat. Ara bé, s’ha demostrat que el núvol és un lloc segur per a l’arxivament infinit d’internet... fins a cert punt.

En periodisme, les coses no van gaire millor. La 'Columbia Journalism Review' va fer una enquesta entre 21 organitzacions periodístiques. En 19 casos, no prenien cap mesura especial per assegurar que la seva producció digital quedava arxivada de manera segura i perpètua. I no n’hi havia cap que guardés la seva producció a les xarxes socials. Molts creuen que amb la quota que paguen al servidor que emmagatzema els arxius ja fan, però el cert és que hi pot haver riscos. Per exemple, si l’empresa tanca: ho dic per amarga experiència personal. No tenir el control d’aquests arxius els fa molt vulnerables. Hi ha serveis –com Internet Archive– que capturen bilions de pàgines web i les guarden. Però, de nou, no és sistemàtic o prou segur per confiar-hi la memòria digital de la premsa.

Al final de 'Blade Runner', el replicant que interpretava Rutger Hauer deia aquella frase famosa en què lamentava que tots els seus records s’acabarien perdent “com llàgrimes en la pluja”. O com arxius al núvol, si ara en fessin un nou ‘remake’.