Compte: vostè també podria ser un ciberterrorista

Barcelona"Espanya reclutarà dos mil 'hackers' contra les ciberamenaces", diu en portada l''Abc'. I mostra, d'esquena, un nano amb els cabells al dos, davant diversos monitors i una ampolla (buida) de Coca-Cola Zero. Quan un examina l'equipament que està fent servir –es veu, desenfocada, una taula de so– es fa palès que el presumpte 'hacker' –'per molt que begui Coca-Cola Zero'– fa tota la fila de ser un DJ en plena remescla. Bé, potser resulta que a la ingerència russa se la neutralitza llançant-li un megamix 'to'guapo'.

Ric per no plorar, esclar: la ciberguerra és un assumpte seriós i, justament per això, hem de reclamar rigor als mitjans que en parlen. Sobretot perquè n'hi ha molts que aprofiten que el concepte d'atac cibernètic és una mica inconcret i gasós per jugar la carta de la por i limitar els drets individuals. Ho detecto, per exemple, en aquest fragment de l'editorial de l''Abc': "Fins no fa gaire, si un grup terrorista volia cometre un acte de sabotatge contra el ferrocarril, havia de procurar-se els explosius, aconseguir col·locar-los en un lloc determinat i arriscar-se a ser detectats i detinguts per les forces de seguretat. Ara, qualsevol persona anònima pot fer servir el telèfon mòbil per difondre a través de les xarxes socials informacions falses i malicioses que podrien tenir el mateix efecte pervers o fins i tot pitjor". El missatge que qualsevol ximple amb un mòbil pot fer més mal que un terrorista armat de dinamita és un despropòsit. Ciberguerra és deixar sense ordinadors una xarxa d'hospitals –la qual cosa, per sort, no està a l'abast de "qualsevol persona anònima"–, no pas enviar un tuit.

En realitat, editorials com els de l''Abc' són corporativisme encobert. Busquen criminalitzar les xarxes per intentar salvar el monopoli de la informació que tan malament han gestionat.