Adolescents i desinformació: l’engany de creure que controles l’algoritme

BarcelonaLes xarxes socials s’han convertit en la principal font d’informació sobre política i qüestions socials per als joves de 16 a 30 anys, segons dades de l’Eurobaròmetre. En el cas d’Espanya, el 49% dels enquestats les fan servir per a aquest fi, un percentatge set punts superior a la mitjana de la UE. Així, superen el percentatge de joves que s’informen per televisió (44%) o per diaris digitals (20%). Dins d’aquestes xarxes, les més importants per als sondejats són Instagram (51%), TikTok (43%), X/Twitter (36%), YouTube (32%) i Facebook (11%). Aquesta prevalença de les xarxes socials fa qüestionar-se si els joves –i, abans, els adolescents i els infants– són més vulnerables a les desinformacions específiques que sotgen aquestes plataformes.

El professor de la UAB Luiz Peres-Neto, en una jornada organitzada pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) aquest 23 d’octubre, explicava els resultats d’un estudi qualitatiu fet entre una cinquantena d’adolescents. “Una jove barcelonina de 18 anys m’explicava que els mitjans tradicionals tenen interessos polítics molt clars. «Estan comprats», deia. Ella assegurava que coneixia els riscos de les xarxes: desinformació, conspiració, algoritmes... però que preferia això a la narrativa encotillada dels telediaris o els biaixos polítics de la premsa tradicional. «Tots tenen interessos, però en el meu mòbil ho controlo jo»”, explicava.

L’acadèmic rebutja, però, el clixé dels joves aliens a la política. “Els joves estan interessats en la política, però no en la política institucional o la que surt als mitjans. Malgrat els prejudicis, els joves sí que tenen interès per temes d’actualitat: el feminisme, el canvi climàtic... però són interessos temàtics. No compren l’actualitat informativa que presenten els mitjans: la seva agenda d’interessos no coincideix amb l’agenda d’interessos dels mitjans. I per això tenim la desconnexió amb el periodisme d’aquesta part de la societat”. Segons Peres-Neto, els joves mantenen la il·lusió de poder entrenar i controlar el seu algoritme.

Un informe de Save the Children del 2023 sobre desinformació i discursos d’odi a l’entorn digital posa la mesura a aquesta sensació de control. Es preguntava als participants de l’estudi si sabien com identificar notícies falses a internet. Entre les noies, un 38,5% asseguren que sí, per tan sols un 12,3% que admeten que no. En el 48,3% dels casos, la resposta és un ambigu “depèn”, la qual cosa vol dir que la temença d’estar-ne rebent és molt present. En el cas dels nois, el percentatge que responen que sí es dispara al 56,0%, mentre que només un 11,2% diuen que no i un 30,4% opten pel “depèn”. Aleshores se’ls preguntava a qui acudirien per contrastar una possible informació falsa a internet. Combinant tots dos sexes, la majoria optaria per la família o els amics (56,8%), molt per sobre que qualsevol mitjà tradicional com la televisió (43,9%), la premsa en línia (32,3%), la premsa en paper (17,0%) o la ràdio (10,1%).

¿I la desinformació més enllà dels mitjans de tota la vida? Quan se'ls pregunta sobre si les xarxes socials i els creadors de contingut són una bona font d’informació, hi ha una resposta molt diferent entre ells i elles. Mentre que els nois consideren en un 23,4% que sí i en un 11,2% que no (i la resta correspon a la resposta "depèn", o al "no ho sap / no contesta"), elles són molt més crítiques i en un 15,2% dels casos consideren que no són una bona font, mentre que tan sols un 9,4% sí que validen els estrímers com a recurs vàlid per aconseguir bona informació.

L’impacte de les guerres culturals, que les xarxes amplifiquen amb la seva polarització, deixa notar ja els seus efectes. Des del 2019, el percentatge de nois que responen que sí a la pregunta “La violència de gènere no existeix, és un invent ideològic” ha anat pujant: des de l'11,9% d’aquell any, al 20% el 2021 i el 23% el 2023.

Incidir des de les escoles

Els experts branden l’educació mediàtica com a principal eina per anar mitigant aquests efectes. Però aquesta arriba de manera desigual. Hi ha instituts a Catalunya que destaquen en la integració d’aquesta perspectiva dins les activitats curriculars. L’exemple més notable és l’IES Euclides, un centre d’alta complexitat de Pineda de Mar. El maig passat va rebre el primer Premi Trajectòria de centre educatiu en la promoció de l’educació mediàtica dels premis CAC a l’escola per tot el desplegament d’assignatures optatives que toquen aspectes relacionats amb l’educació mediàtica. Aprofitant que l’institut ofereix batxillerat artístic, han exportat part de les matèries de manera que actualment entre un 30 i un 40% del mig miler d’alumnes que hi ha cursen alguna assignatura mediàtica encara que no segueixin específicament aquesta opció de batxillerat. I la perspectiva amara també les assignatures comunes.

No es tracta només de teoria: a banda de mirar els mitjans de comunicació i les xarxes socials des d’una perspectiva crítica, també fan una revista, programes de ràdio (amb col·laboració amb Ràdio Pineda) o de Televisió (amb Ràdio Calella Televisió) i filmen documentals.

“Quan hi ha una transferència a l’exterior del que es fa al centre, això els motiva molt”, explica a l’ARA Gemma Paricio, cap d’estudis del centre i impulsora d’aquest programa mediàtic. “La idea és poder-los formar perquè siguin conscients i crítics. Volem que siguin no només espectadors, sinó també actors d’aquesta societat digital”, afirma. Aquesta professora explica que enguany s’enfronten a la dificultat de mantenir les seves activitats en un moment en què s’ha prohibit l’ús dels mòbils, que facilitaven molt la capacitat de filmació.

Amb mòbil des dels 10,8 anys

Un dels estudis més ambiciosos que s’ha elaborat mai sobre l’impacte de les pantalles en la infància i joventut és el que ha emprès Unicef, fet a partir d’enquestes a 100.000 alumnes. Allà s’examina, per exemple, com un de cada tres adolescents ha patit violència digital en l’àmbit de les seves relacions sentimentals, com ara utilització d’aplicacions per controlar on i amb qui està una persona a cada moment o la revisió no consentida del telèfon mòbil. El treball també determina que el 78,3% de l’alumnat de primària ja està registrat a alguna xarxa social i que el 43,6% ho està a tres o més.

L’entrada del mòbil és un factor determinant. A Espanya, l’edat en què es té el primer mòbil són els 10,8 anys i es manté estable ja des de fa un temps. Una altra estadística rellevant és que el 79,2% dels enquestats de secundària segueixen algun influencer i un 21,3% es mostren convençuts que poden arribar a convertir-s'hi. El 7,8%, de fet, diuen que ja ho intenten ser.

Sumant els diferents riscos de les pantalles, Unicef determina que el 5,7% dels alumnes poden haver desenvolupat ja un ús problemàtic de les xarxes socials, i aquest percentatge és clarament més prominent entre elles (7,2% contra 4%). Pel que fa a l'accés a pornografia, un 29,6% dels sondejats n’han vist en alguna ocasió, en un percentatge que oscil·la entre el 7,2% de primària, el 33,2% de l’ESO, el 55,7% de batxillerat i el 62,9% de la FP. Els nois quasi tripliquen els índexs de les noies.