Alçant la copa amb llàgrimes d’Irene Montero

Dimecres, al Congrés, hi va haver una vexació a Irene Montero i la reacció a aquesta vexació. Saber què assenyalava cada mitjà permetia situar-lo en l'eix ja no ideològic, sinó moral. Sobretot pels que celebraven les llàgrimes de la ministra. A OK Diario, per exemple, negaven l’agressió verbal que suposa etzibar-li que l’única matèria que ha estudiat a fons és el seu marit, Pablo Iglesias. El seu titular era “Montero es fa la víctima”. Per sort, a les xarxes s'ha recuperat el vídeo del calbot verbal que li va clavar el president de la Cambra dels Comuns, John Bercow, a un Boris Johnson que va gosar citar una diputada pel títol nobiliari del seu marit. Totes les democràcies s’assemblen, esclar, però unes s’assemblen més que d’altres. Al paper, El País recollia l'afront de Vox en portada, mentre que la caverna s'aferrava al violí: visca el Mundial! Set gols! Set!

A Alerta Digital fins i tot obrien la web amb una notícia falsa: “Aquestes són les que ens governen! Irene o com fer una fel·lació: «S’ha d’anar a poc a poc, no ficant-te tota la polla de cop». El vídeo amb què ho acompanyen no era pas de la ministra, sinó de la bloguera Gemma Sweinch. Però, és que ni que fos de Montero. Què els molesta, exactament, als senyorots que comanden aquests mitjans? ¿Les classes d’educació sexual, de les quals, per cert, serien –ni que sigui molt en teoria– alegres beneficiaris? Que una dona digui "polla" en comptes de limitar-se al seu paper ornamental i reproductiu, de pijama d’una sola peça i finestreta frontal amb botonet descordable? El vídeo falsejat en qüestió va circular fa temps, però aquest diari ultra farcit d’anunciants amb la responsabilitat social corporativa d’un calamar ha reciclat aquest peix podrit amb dos anys de retard. Esclar que el mitjà mateix en porta vuitanta, d'anys de retard, així que potser tampoc ens hauríem de sorprendre gaire de res.