Algú intel·ligent a l’altre costat de la pantalla

Dijous a la nit, després del Polònia, TV3 va estrenar Ments inquietes, un programa documental que explora un terreny diferent: el de la creativitat i el talent des d’una perspectiva intergeneracional. Ho fa a través de les entrevistes a dos professionals reconeguts d’un mateix àmbit. Un de veterà i l’altre que està a l’inici de la seva trajectòria. Cadascú intervé per separat, explicant l’origen de la seva vocació, el procés d’aprenentatge i d’inspiració i de quina manera treballa. Les intervencions es van alternant i paral·lelament també els veiem desenvolupant-se en els seus àmbits quotidians. L’espectador no només percep la personalitat de cadascun i aprofundeix en el seu món, sinó que el format li serveix per analitzar els aspectes en comú, els fets diferencials i les maneres oposades o paral·leles de fer evolucionar una trajectòria. La diferència generacional també permet percebre subtileses sobre com el pas del temps, els canvis socials, les tecnologies i el factor educacional han modificat la manera d’entendre el món en general i l’àmbit laboral en concret.

La primera edició, dedicada a la gastronomia, tenia com a protagonistes els xefs Carme Ruscalleda i Ivan Surinder. Tot i que la trajectòria i la personalitat de Ruscalleda ja ens la sabem, sempre és interessant escoltar-la pel positivisme que desprèn, no exempt d’una exigència superlativa. De tots els grans xefs consolidats del país, Ruscalleda té una singularitat que la fa agraïda davant de la càmera, i és la poca transcendència que es dona a ella mateixa. Ha tingut tantes estrelles com el primer i ha obert restaurants a l’altra punta del món. I, quan en va tenir prou, va tancar el Sant Pau amb una nit ordinària de feina per als clients que tenien reserva i va tornar a una quotidianitat que Ments inquietes procura traslladar a la pantalla. Quan parla, sense pontificar ni pagada d’ella mateixa, es fa escoltar perquè ens fa còmplices d’una actitud vital més que intentar-nos vendre el secret de la pedra filosofal. Paral·lelament, en el programa vam descobrir Ivan Surinder. El separen 40 anys de Ruscalleda, i comparteixen la passió i la voluntat de fer gaudir els clients. Però el seu debut, els plantejaments gastronòmics i els objectius són uns altres que també l’han conduït a l’èxit professional.

Ments inquietes deixa en mans de l’espectador treure conclusions d’aquest contrast d’experiències. El programa també abordarà l’àmbit de la música, la literatura, la sostenibilitat, la ciència i l’arquitectura. El millor és la maduresa narrativa, confiant en un espectador que sap escoltar i té capacitat per interessar-se per nous formats que no ho donin tot mastegat. És d’agrair que, com a proposta televisiva per a aquest estiu, s’hagi pensat en un espai que no vagi acompanyat d’adjectius com “desenfadat”, “informal”, “humorístic”, “gamberro” ni “refrescant”. Sense veuetes en off, tonteria i acudits graciosos. Que pensin que les ments inquietes, de la generació que sigui, també seuen davant la televisió durant les vacances. Està bé que un programa sobre creativitat i talent demostri aquestes mateixes virtuts malgrat l’austeritat i la limitació de recursos.