Les altres salutacions nazis de Musk

És possible que Musk no volgués fer conscientment una salutació nazi: l’home ha evidenciat molts cops que es mou de manera peculiar i sabem que tenir tots els diners del món no et garanteix poder adquirir una psicomotricitat endreçada. O potser sí que va tenir un moment Doctor Strangelove, com a la genial pel·lícula de Kubrick. Però ¿importa? El debat als mitjans sobre si feia o no feia la salutació nazi comportava caure en el parany de permetre que els arbres de la gestualitat impedissin de veure el bosc del contingut. Coses de la polarització.

I el bosc és que, tant si efectivament va saludar per un rampell inquietant o perquè és més rígid que servidor de vostès ballant un txa-txa-txa, el propietari de X acumula massa complicitats inequívoques amb el supremacisme blanc. Com quan va posar-se d’avatar la granota Pepe, que utilitzen perfils racistes d’ultradreta i antisemites. O com quan es va arrenglerar amb els causants dels aldarulls racistes al Regne Unit, l’estiu passat. O bé com quan repiulava i avalava missatges inequívocament hostils amb els jueus. En aquest context, és interessant constatar el paper lamentable de l’ADL, l’entitat americana que acaba decidint en l’arena pública què és i què no és antisemitisme. Quan Musk va comprar Twitter, van cridar al boicot de les marques perquè consideraven que les accions del nou propietari afavorien la persecució dels jueus. Ell va amenaçar amb querellar-s’hi. Ara, en canvi, han afirmat que no era una salutació nazi (com poden estar-ne segurs?) i li han donat “el benefici del dubte” perquè és “un nou començament”. L’ADL representa un cert establishment jueu als Estats Units. Després dels preocupants exemples de Meta, el Washington Post o el Los Angeles Times, que també mostrin submissió al nou poder no fa presagiar res de bo per als pròxims quatre anys.