L’animació catalana busca fer-se forta al MIPTV de Canes

Les dificultats per aconseguir finançament obliguen les productores a buscar aliats internacionals

Dilluns comença una nova edició del MIPTV, una de les principals fires audiovisuals del món, i més de 30 empreses catalanes viatjaran a Canes per mostrar algunes de les seves propostes i aconseguir compradors. Entre aquestes empreses tenen un paper destacat les productores que es dediquen a l’animació, que després d’anys de crisi busquen fer-se fortes aliant-se amb socis internacionals, la seva principal font de supervivència.

Entre els projectes destacats hi ha una nova versió d’ Els Fruittis, la sèrie d’animació que va triomfar als anys 90 i que ara torna a la vida en 3D. Estrenada originalment l’any 1990, va ser creada per D’Ocon Films, una productora catalana que va abaixar la persiana l’any 2008, just quan s’albirava la crisi financera. El seu propietari, Antoni d’Ocon, es va traslladar a viure als Estats Units i és allà on ha gestat el retorn del Gaspatxo, el Motxillo, el Pinxo i la resta de personatges que són símbol d’una generació. Aquesta vegada la directora és la seva filla, Carla d’Ocon, que recupera professionals que ja van estar vinculats amb el projecte original, com el guionista Josep Viciana. En aquesta edició del MIPTV, l’objectiu de D’Ocon és fer un prellançament de la sèrie i sondejar com rep la gent la nova proposta. “Tenim un avantatge: la sèrie té fans a tot el món i ha aconseguit entrar en l’imaginari col·lectiu”, explica el productor, que espera que la sèrie resisteixi el canvi d’hàbits de consum introduït per les plataformes online.

Poques ajudes fiscals

D’Ocon assegura que la nova Els Fruittis no es pot considerar una producció catalana, ja que s’ha parit als Estats Units. Tot i així, la sèrie original, juntament amb altres com Les tres bessones, van marcar l’època daurada de l’animació feta a Catalunya. “La crisi va arrasar tots els estudis potents que hi havia a Barcelona i a Catalunya. Ara hi ha un grup de joves productors talentosos que estan aixecant projectes amb molt de sacrifici i lentament, però sembla que la roda comença a girar de nou”, explica Tony Albert, president de ProAnimats, associació professional de productors d’animació.

A més d’assistir a la fira com a president de l’associació, Albert també hi va en representació de la productora Motion Pictures, que presentarà Mya Go, una sèrie dirigida al públic preescolar que s’estrenarà al Super3 aquest estiu i a Clan a principis del 2020. Coproduïda amb la irlandesa Piranha Bar i amb el guionista de Peppa Pig, Sam Morrison, al darrere, ja ha estat venuda a televisions de Nova Zelanda, Austràlia, el Brasil i Israel. Amb la participació al MIPTV -estaran a l’estand que organitza el Catalans Films & TV, el programa de la Generalitat de Catalunya per a la internacionalització de la indústria audiovisual catalana- volen ampliar el ventall de territoris on vendre la sèrie.

Amb el mateix objectiu van a la fira la productora Link-Up, que arribarà amb la sèrie de temàtica ecologista Max sota el braç, o Toot Toot Kids, que hi anirà amb el seu catàleg d’animació amb la intenció de seduir possibles compradors. També hi assisteix Planeta Junior, l’empresa d’animació i productes infantils del Grupo Planeta, que parteix amb l’avantatge de tenir el suport d’un gran grup darrere i de llançar projectes amb personatges ja coneguts, com els Gormitti o la Pucca.

Un dels joves productors que treballen per impulsar el sector de l’animació catalana és Ivan Agenjo, de Peekaboo Animation, una productora nascuda el 2015 que anirà al MIPTV amb la sèrie Jo, Elvis Riboldi, que ja s’ha prevenut a 130 territoris i que es podrà veure a Disney Channel i Cartoon Network. Fer animació és un procés molt llarg que implica inversions molt fortes, i això no és fàcil de finançar, que és el principal problema que tenim respecte a altres països”, explica Agenjo, que remarca que en molts casos la producció es trasllada al País Basc, Navarra i les Canàries per les importants deduccions fiscals que ofereixen (entre el 30% i el 40%), tot i que a Catalunya hi ha un important múscul creatiu.

“El talent hi és i el sector català té molt de reconeixement en el mercat europeu per la seva qualitat artística”, assegura Agenjo, que lamenta que les poques oportunitats obliguin els professionals catalans a marxar a treballar fora. Tot i així, no es deixa portar pel pessimisme i afirma que en els últims anys el sector ha reviscolat i ha sigut testimoni del naixement de noves empreses, més petites i flexibles que les que van dominar el sector durant els anys 80 i 90.

Com en molts projectes catalans, Jo, Elvis Riboldi ha comptat amb el suport de TV3, una de les poques televisions que, juntament amb TVE, financen projectes d’animació. “Només les teles públiques, TVE i TV3, fan convocatòries anuals per rebre projectes d’animació i invertir-hi. Les privades no s’interessen gens per l’animació d’aquí i Disney o Nickelodeon tampoc”, explica Tony Albert, que és del parer que s’hauria d’optar per un model més semblant al francès. “A França hi ha un educació audiovisual des de petits perquè les televisions estan obligades a emetre animació francesa”, recorda Albert, que remata que aquesta és l’única via per tenir un sector fort amb un gran percentatge de vendes internacionals.

Més continguts de