Antivacunes més contumaços que sant Tomàs

Un moment memorable d'Annie Hall mostra Woody Allen a la cua del cinema, mentre se sulfura perquè l'home que el precedeix està explicant a una noia les teories de Marshall McLuhan per impressionar-la, però sense engaltar-ne ni una. Tot d'una, el comunicòleg irromp en l'escena i s'encara al pedant per dir-li que no n'ha entès ni un borrall, del seu pensament. Una cosa similar li ha passat a Bea Talegón, que s'ha convertit en una de les periodistes antivacunes més seguides. Aquesta setmana, citava un homeòpata en un tuit: "Investigació catalana publicada recentment. Haver rebut la vacuna contra la grip en anys previs va augmentar el risc de morir de covid durant la primera onada de 2020". Però l'article científic comentat per l'homeòpata en cap cas permetia extreure aquesta conclusió. I aleshores, com si fos la pel·lícula d'Allen, va entrar en escena una de les coautores de l'article, per dir-li: "Em veig obligada a respondre [...] ja que veig que no l'ha llegit". Bàsicament, la recerca en qüestió volia determinar si haver-se vacunat de la grip anteriorment et feia més immune al covid (i no és el cas). A partir d'aquí, com que els que més es vacunen contra la grip són la gent gran o els que pateixen malalties prèvies, no és d'estranyar que siguin després els que tenen una mortaldat més alta. Pura biologia. Inventar causalitats és estratègia comuna dels que volen boicotejar el mètode científic amb soroll.

I aleshores, en un gir de guió postmodern, es va afegir a la conversa el marit de Talegón, per discutir-li a l'autora què deia el seu propi article i acusar-la de ser una trol. Em sembla una impagable imatge dels antivacunes: sempre amb el "llegeix una mica" a la boca però, quan l'autor d'una recerca científica que malinterpreten els desacredita, li salten a la jugular.