‘El Mundo’ i l’apocalipsi radical a Espanya

Totes les enquestes necessiten cuina. Però, massa sovint, la cuina serveix d’excusa per transformar una saludable mirada demoscòpica sobre la realitat en un aliment ultraprocessat amb el mateix valor alimentari que una pizza de Bollycaos. El Mundo titulava aquest dijous: “Sánchez porta el votant del PSOE a donar suport al control previ dels mitjans”. Quan un polític diu que cal regular els mitjans és saludable arrencar a córrer, perquè normalment ho farà en favor dels seus interessos, no dels de la ciutadania. Però el president espanyol no ha parlat en cap moment de res semblant a una censura prèvia. En la fabulosa bomba de fum de la darrera setmana, hi ha molta gesticulació i nul·la concreció.

Aleshores, ¿per què ho pregunta en el seu sondeig el diari? Doncs segurament per poder imprimir a la seva primera pàgina aquest subtítol: “L’electorat socialista es radicalitza i demana intervenir Justícia i mitjans”. En realitat no demana res –són ells els qui han trucat– i per presentar-los la clàssica pregunta que, d’alguna manera, indueix a una resposta determinada. La idea que hi ha a Espanya prop de 8 milions de radicals, segons els últims resultats electorals, als quals se suposa que caldria sumar-hi els radicals de Podem i els independentistes catalans i bascos –també radicals per entranya i essència–, aboca la idea d’un Estat on la meitat dels conciutadans són presos de la fúria radical i es mouen follament cremant convents i empreses seria divertidíssima, si no fos que el diari ho escriu de veres. Ara, mira, ja va bé si El Mundo va engiponant històries de terror zombi amb hordes radicals, durant aquesta campanya catalana. Tot això és temps que no es dedica a publicar comptes inexistents a Suïssa i altres fabulacions clavegueresques. Perquè després diguin que no progressem.