L’ARA aplega lectors i autors en la seva primera festa d’estiu

BarcelonaEl concepte de "comunitat" es fa servir sovint, en el sector de la premsa, de manera automàtica: una d'aquelles paraules de moda, de les que toca dir i que queden bé. Ja des de la seva posada en marxa, l'ARA ha intentat que comunitat no sigui una paraula buida, sinó que guiï realment la relació del diari amb els seus lectors. I la relació més rica és sempre el contacte directe, per això la capçalera ha multiplicat els darrers anys les activitats que permeten la trobada física amb la comunitat: des de les colònies periodístiques per als més joves fins a xerrades d'autors del diari amb els seus subscriptors. Celebrar una festa d'estiu era el pas lògic següent.

Amb entrades exhaurides, prop de 300 persones han pogut coincidir aquest dijous al vespre a l'Antiga Fàbrica Damm amb una part representativa dels qui elaborem els articles que pretenen il·luminar aquest caos de fets i relats en constant ebullició que hem convingut de batejar com a actualitat.

"La festa d’avui només té un sentit: que ens veiem les cares, que per un dia puguem parlar de forma distesa, que ens coneguem millor", explicava Ignasi Aragay, director adjunt del diari. La directora, Esther Vera, havia de resignar-se a enviar un missatge a través seu, ja que el coronavirus sembla anar de retirada, però encara té temps per a alguna broma pesada. "Sou la nostra raó de ser i de fer un periodisme útil i constructiu", va voler transmetre als congregats per via interposada, mentre assegurava que aquella festa no seria pas l'última.

I ja que aquest any celebrem el centenari de Joan Fuster, Aragay va rematar, parafrasejant el de Sueca: "Els llibres (i jo hi afegeixo els diaris) no supleixen la vida, però la vida tampoc supleix els llibres (i els diaris)". L'ARA dedica un homenatge al pensador aquest dimarts, al Palau de la Música (17.30 h), amb la majoria d'entrades –però no totes: val la pena afanyar-se– ja repartides.

L'acte informal va estar ple de petites històries. Com la de la subscriptora que ha acollit un parell de refugiades ucraïneses –una infermera i una advocada– i que ha vingut amb elles a la festa. Sovintejaven les selfies, i la gent contenta de poder xerrar una estona amb alguns dels articulistes de la casa. Hi ha qui fins i tot aprofita per fer networking: Antoni Bassas marxava cap a casa amb una targeta de negoci d'un subscriptor que es dedica a recollir llibres vells. Uns metres més enllà, una dona s'emocionava de poder abraçar Empar Moliner. Ferran Mascarell, Joan Majó, Marc Giró, Mònica Planas, Anna Manso, Anna Petrus, Albert Cuesta, Judit Juanhuix, Salvador Cardús, Anna Jolonch, Enric Canet, Lourdes Parramon... les firmes de l'ARA avui canvien la columna per moltes encaixades.

"Hola! Tu ets el Toni Padilla, oi?", diu una de les assistents. L'al·ludit respon que sí i rep una inusual petició: "Em pots ajudar a aconseguir una aigua?". Dit i fet. O servidor, que veu una dona amb crosses, l'Ester. Quan li ofereixo si vol que vagi a buscar una cadira em diu que ja la té, però que està dreta perquè té vergonya d'anar a saludar algú. Després d'un estira-i-arronsa, aconsegueixo que em digui qui és: Jordi Cabré. En pocs segons reuneixo novel·lista i subscriptora. I tots dos contents, esclar. Hi ha estones per arreglar el món, com quan Jordi Muñoz, director del CEO, parla amb el Josep Antoni (advocat) i la Gemma (professora a l'Escola Pia Sant Antoni) sobre el moment polític.

La festa va estar regada amb cervesa cortesia del patrocinador Damm i més d'un es devia sentir transportat als terrats de la Casa Batlló, perquè la nota musical la va posar, durant una hora i quart, la cantant Gigi McFarlane, habitual de les vetllades nocturnes que organitza aquesta casa modernista, amb la seva proposta a cavall entre el soul i el folk. A l'últim tram, DJ Mons va proposar també un viatge, en aquest cas en el temps, amb una selecció de temes immortals dels anys 80.