Associated Press rectifica i admet que els francesos existeixen

La correcció política en el llenguatge té sovint més bon plantejament que execució. I, al final, la immensa majoria de connotacions negatives no estan en l’estructura intrínseca de la llengua, sinó en l’ús que els parlants —fins i tot els més abjectes— decideixen donar-li. L’ús de genèrics certament pot afavorir una simplificació de la realitat carregada políticament. Associated Press va voler traçar unes pautes per regular-ne la utilització en els seus textos. Segons explicava, parlar dels pobres o dels malalts mentals els deshumanitza, ja que posa la seva condició per sobre de la seva individualitat: els adscriu a un grup que, en realitat, té moltíssima diversitat interna. La solució proposada, “les persones pobres”, segueix sent un genèric, però almenys “pobres” aquí és un adjectiu (de molts possibles) i no un substantiu. Ara bé, l’agència va desfermar crítiques a Twitter quan, en la seva llista de sintagmes a evitar, va llistar “els francesos”. 

Es pot comprendre que, per parlar de grups vulnerables o víctimes de discursos d’odi, s’apliqui aquest filtre de “les persones x”, per no reduir-los a la seva circumstància. Però la francesitud difícilment qualifica de marca pejorativa (més enllà dels acudits costumistes de rigor). “Els francesos celebren la seva festa nacional”, per exemple, és molt millor que no pas “Les persones franceses celebren la seva festa nacional”, que sona ridícul i estrafet. L’agència ha rectificat i ha admès que, en aquest cas, no afinava gaire. Ho justificava explicant que, precisament, els genèrics poden ser injustos amb col·lectius privilegiats (un altre exemple era “els universitaris”). Tot plegat, una niciesa, però ens parla dels perills de caure en el ridícul quan la llengua –que s'ha de fer servir amb màxima consciència– s'intenta dissenyar des d'un laboratori.