Per què Ayuso ho té guanyat, si decideix presentar-se

M'arriba un informe de la consultora GECA amb el rànquing dels deu polítics que han aparegut més temps a les televisions, comptant-hi tant informatius com programes. Després dels noms obvis de Pedro Sánchez (7.237 minuts) i Alberto Núñez Feijóo (5.572), la tercera plaça és per a la vicepresidenta Yolanda Díaz (2.298). Però el més rellevant d’aquest Top 10 es troba al quart lloc, on hi ha Isabel Díaz Ayuso, amb 1.738 minuts. Tenint en compte que és presidenta d’una de les disset comunitats autònomes, a les altres setze el que digui o deixi de dir els afecta poc. I, en canvi, la seva sobredimensió mediàtica és estratosfèrica. A més, només cal haver-se passejat una mica pels programes matinals per constatar que, en general, les televisions fan d’amplificador atípic de les seves ocurrències. Irene Montero és a la cinquena posició, amb 855 minuts, però han estat 855 minuts de quasi unànimes bastonades –no totes immerescudes– mentre que en el cas d’Ayuso no hi ha hagut aquesta operació d’enderroc tot i les desbarrades constants, sinó just el contrari. Quan decideixi presentar-se a les eleccions, ningú tindrà remotament el seu índex de coneixement entre la població. Ni tan sols Abascal, tercera força a Espanya, té tanta representació. I això que, segons l’estudi, Telecinco li té parada la catifa vermella: la meitat dels seus minuts televisius són en aquesta cadena.

Les televisions privades espanyoles diuen ufanes que són mitjans al servei de tots els espectadors, sense cap línia editorial partidista definida. Només treballem per a l’audiència, sostenen. No és cert, esclar. En la selecció molt meditada de qui hi té minuts (i qui no), hi ha mitja victòria electoral. I en l’elecció dels tertulians que reben els argumentaris dels partits, l’altra mitja.