El Barça, els àrbitres i el violí dels diaris esportius

Els moments en què els mitjans es cofen la gorra de guàrdia urbà i exclamen el seu "Circulin, circulin, no hi ha res a veure, aquí" solen ser bastant entretinguts. La Fiscalia investiga uns pagaments del Barça de vora milió i mig d’euros al vicepresident dels àrbitres que són, com a molt mínim, poc estètics. L’assumpte apareix a les portades de La Vanguardia i d’El Periódico, però, en canvi, no troba cap raconet a les primeres pàgines de les seves capçaleres filials esportives, Mundo Deportivo i Sport, respectivament. Mentrestant, a l’As i al Marca de Madrid, esclar, hi suquen pa, melindros, fartons i banyes de croissant. Ja ho diu la dita: qui té temps, i està a vuit punts, la premsa pentina.

Dels esportius catalans, qui més s’esforça a aixecar la catifa per amagar-hi la possible pols és el Mundo Deportivo, que titulava donant la informació i aplacant-la d’una sola tacada: “Polèmica sense recorregut per a Enríquez Negreira”. El subtítol subratllava que el receptor dels diners era vicepresident del comitè arbitral, d’acord, però que no intervenia en les designacions dels col·legiats. Era un to que contrastava amb el de l’Sport, que sí que admetia –a l’interior– que l’afer era un “escàndol”. Ho feia amb un titular clarament més càustic que el del seu rival: “Pagaments que deixen tocat el Barcelona”. L’article afirmava que la imatge del club quedava “compromesa èticament i estèticament” i que les quantitats satisfetes sota el sempre vague concepte d’assessorament eren “desorbitades”. A la contraportada, Alfredo García acusava el club de ser maldestre. Recordava casos en què l’arbitratge, durant els anys dels pagaments, va anar-li a la contra. “O [Negreira] feia molt malament la seva feina, o al FC Barcelona li prenien el pèl amb summa facilitat. Es miri com es miri, un nyap”. Si pagues, com a mínim que obtinguis el servei. Aquesta és l’actitud!