Bárcenas, diu? No, no em sona de res...

Una mà sosté el sac de fems, cap per avall i obert per una cantonada. L'altra prem el botó del ventilador. I el nom de Rajoy vola, vola i vola fins a les portades de l'endemà. No a totes: dimecres a les sis de la tarda, a la portada de Libertad Digital, no tenien pas cap contingut destacat sobre la confessió de Bárcenas. I l'Abc tampoc havia trobat lloc a primera pàgina per recollir-la. Total, un expresident acusat d'haver destruït proves sobre la corrupció... bah! La gran expectativa, esclar, era veure quin tractament en faria La Razón, tenint en compte els vincles personals i professionals entre Mariano Rajoy i Francisco Marhuenda, el director del rotatiu. El titular de portada és: "Rajoy tem que Bárcenas ataqui Cospedal i el deixi sense escut". I un dels subtítols diu: "«Si pressiona Cospedal, pot ser que no se senti obligada a callar», assenyalen des de l'entorn del gallec". D'això... ¿la seva obligació moral no seria cantar, més que no callar? I això que Cospedal és l'escut... ¿no comporta implícitament donar per feta la culpabilitat de Rajoy? ¿Què diantre busca aquesta portada?

La possible resposta la trobem als budells de la crònica, una peça que combina informació amb intenció, com quan intenta diluir la importància de les revelacions barcenístiques. Cap al final se suggereix que Casado voldria que Rajoy fes un tallafocs perquè el dany reputacional al PP no afecti els gestors del partit actuals. "No està en condicions de demanar res després de com s'ha portat amb tota la generació anterior", diu una font, anònima com sempre. És a dir, que aquí o ens escalfem tots o tirem l'estufa al riu, segons la versió més púdica de la dita popular. Aquest diumenge, amb el diari, haurien de regalar una patata calenta: a veure qui és que la té entre mans quan la música deixi de sonar.