El preu del primer capítol de Malviviendo van ser quaranta euros. Més de 16 milions d'espectadors ja coneixen avui El Negro o Kaki . Les websèries -sèries creades per a la xarxa- no entenen de contraprogramació, blocs publicitaris o padrins. No acostumen a durar més de 10 minuts, malgrat agosarades excepcions. Si fa dècades els curtmetratges eren el laboratori amb què nous talents s'entrenaven i es donaven a conèixer, ara les websèries són una plataforma equivalent. Youtube, la caiguda dels preus de les càmeres i la crisi de la indústria audiovisual ha fet esclatar un fenomen que ja ha estat segrestat per algunes televisions, un camí que va obrir La Sexta el 2008 amb Qué vida más triste . N'hi ha que s'emmirallen a la televisió al final del túnel, però d'altres es troben més còmodes a la xarxa i no volen saber res de trampolins. I n'hi ha algunes que apunten més alt: "Fer pel·lícules és allò amb què hem fantasiejat tots", admet David Sainz, director i guionista de Malviviendo , la sèrie online més popular.
"No és gaire lluny el dia en què les cadenes de televisió hauran de competir per guanyar-se l'audiència en condicions similars al que succeeix a la xarxa. La irrupció de la televisió connectada convertirà les graelles en una cosa del passat. La frontera entre sèrie i websèrie començarà a difuminar-se", avisa Albert Garcia Pujadas, director del WebSeries Festival. A la primera edició s'hi van presentar 220 episodis pilots. "Sortosament la gent no està disposada a esperar pacientment a quarts de deu de la nit que comenci la seva sèrie. Tampoc vol veure la programació massiva, políticament correcta i els clixés del mainstream que li serveixen, sí o sí, els canals convencionals. Vol escollir el què, el quan i el com. I si a més li permeten interactuar amb el contingut... És un vincle molt difícil d'aconseguir per la televisió", resumeix Garcia Pujadas, soci de Cálico Electrónico (2004-2010), websèrie pionera que va arreplegar 5 milions de visites mensuals.
El gènere rei és l'humor, més econòmic, però tampoc falten apostes com la gironina Crònicas Drakonianas , websèrie medieval fantàstica inspirada en l'univers de Tolkien, Conan o Lady Falcó . "Un símptoma que es va madurant", opina Mireia Blasco, corealitzadora amb Cesc Martinell. "Les coreografies de combat són el nostre fort i tot i que no podem muntar grans infrastructures sabem aprofitar el que tenim. Per què crear una nevada artificial quan podem rodar en plena tempesta?", afegeix.
Menys mans i menys despatxos
A banda de "la llibertat de dir i mostrar sense que ningú ho censuri", la xarxa democratitza l'exhibició. "És un trampolí. Abans el que volia dedicar-se a això depenia que el seu treball passés per moltes mans i molts despatxos fins arribar a l'espectador. Avui en dia tenim la sort de recolzar-nos en una xarxa amb la qual arribem al públic de manera directa", assevera David Sainz. L'èxit de Malviviendo va provocar flirtejos amb cadenes i el salt semblava inevitable, però "les ofertes mai van ser prou importants per abandonar internet i censurar tota la filosofia de Malviviendo . Seguim intentant fer una websèrie que sigui rendible des de la xarxa". Cesc Miralbell també es lamenta: "Tenim ofertes de Llatinoamèrica. I aquí a Espanya? Ens fa la sensació que el pastís ja està repartit i encara que facis bons productes, si no te n'ha tocat una part...". "A la xarxa sense una idea no vas enlloc. A les televisions les idees no importen", exclama Jair Domínguez, creador de Cubicles , primera websèrie en català i "no corrompuda per la televisió".
Les motivacions a l'hora de llançar-se a la piscina són diverses. "Nosaltres no perseguíem la idea d'una websèrie. Cadascú estava amb la seva carrera i Venga Monjas va començar com una manera de matar l'estona i fugir de la rutina. Però, com moltes vegades passa, el que fas com una conya marinera acaba convertint-se en la teva autèntica professió", recorden Xavier Daura i Esteban Navarro, al darrere de Venga Monjas, on s'hi poden trobar websèries com Doctor Beirut o Coneix la teva ciutat . Aquests dos amics, especialitzats en esquetxos surrealistes, treballen com a guionistes a la televisió. "Que un director novell entri al món del cinema és impossible i el circuit de curtmetratges, que abans era una opció barata i atractiva, ja no té sortida. L'opció més assenyada és tenir una idea, agafar una càmera i endavant. La xarxa és imprevisible", apunta Jair Domínguez.
Malgrat que l'audiència és jove, com diu el duo de Venga Monjas , "encara queda molt camí per descobrir i, com ha passat amb els videojocs, el públic pot acabar obrint-se a límits que avui en dia ens semblarien increïbles". "L'autenticitat de les websèries és molt difícil trobar-la a la televisió", afirma Garcia Pujadas, però també hi ha calcomania. "Fer una sèrie per internet imitant el model televisiu és tristíssim, és com tenir una nòvia ximple i lletja només per dir que tens parella. Tant les sèries online com les de televisió haurien de ser productes sorgits de la inquietud per explicar una història, no com a imitació o resposta", defensen els de Venga Monjas.
