Brussel·les: víctimes, llibertats restringides, estigmatització

Barcelona1. De nou el debat sobre les fotos de les víctimes en portades. Una de les imatges més repetides mostra un parell de noies atordides, amb ferides que semblen lleus, però tot i així amb sang a la cara i les mans. Apareix a la primera pàgina de 'La Vanguardia', 'El Punt Avui', 'The Times' o 'The Guardian'. Al meu parer, és una opció legítima –els diaris hem de poder mostrar– però també discutible: les dues protagonistes es trobaven en un moment massa vulnerable com per poder decidir si volien ser exposades al món. Detecto, per cert, una certa tendència general a retirar les víctimes de les primeres pàgines. El belga 'Le Soir' ha canviat fins i tot la seva portada, per la reacció dels seus lectors davant la imatge escollida.

2. A la portada de l’'Abc' hi apareix una frase entre cometes. Una cita, vaja. Diu “Ha succeït el que ens temíem”. Però no s’identifica l’autor de la sentència. Deuen considerar que no cal. En realitat, la frase no aporta informació: només fatalisme. És una petita palanca subtil per justificar el que vindrà després i que sempre acaba defensant el diari: restriccions de llibertat en nom de la màxima seguretat.

3. Si és un gat, té potes. Però si una cosa té potes no és necessàriament un gat. ¿Ho troben massa de nivell 1 de Barri Sèsam? Doncs aquesta confusió és la que alimenten mitjans com Libertad Digital per atiar la islamofòbia. Diuen: només l’islam mata. Però la qüestió és que, dins de l’islam, només una minoria molt concreta mata. El bonisme és nociu. Però l’estigmatització és força més perjudicial. I s’endú per davant la principal eina per entendre –i per tant derrotar– aquest terrorisme: la capacitat d’abordar l’assumpte des de la complexitat.