Sylvie Kauffmann: "El nostre model social i democràtic està amenaçat, no només la seguretat"

BarcelonaLa periodista Sylvie Kauffmann ha estat l'encarregada d'obrir l'Enfoquem, el nou fòrum que l'ARA celebra aquest dissabte i diumenge amb l'ànim de fer una lectura positiva i propositiva sobre alguns dels temes més candents que ens ocupen i preocupen. Corresponsal experimentada, exdirectora de Le Monde, reportera per a la prestigiosa agència France Presse... Kauffmann té una mirada històrica prou llarga per no poder ignorar els seus avisos: caldrà defensar els valors europeus, caldrà fer sacrificis.

Si hagués de resumir les principals preocupacions quan es mira el món, quines serien?

— D'una banda, l'ensorrament del multilateralisme internacional, de tot aquest ordre tan reglamentat amb lleis que ja no funcionen i, per tant, deixen pas a la llei del més fort. De l’altra, el declivi de la democràcia liberal, és a dir, del nostre règim polític, vigent des de la caiguda del bloc soviètic. Ara veiem que no només era un sistema extremadament fràgil, sinó que està limitat a un grapat de països, uns 30, que avui dia podem dir que són veritablement democràtics.

Com ens hem de relacionar amb aquest líder depredador, tal com el defineix Giuliano da Empoli, que és Vladímir Putin?

— Té una relació molt particular amb Ucraïna. Ja veurem què surt de les negociacions, però jo no hi tinc gaire esperança, perquè no s’acontentarà amb les coses que s’estan negociant. Ell vol evitar que Ucraïna esdevingui una Polònia, que sigui un país europeu i s’escapi completament de la seva esfera. Anirà més lluny? No ho sé. Però cal que tinguem present que pot fer-ho: pot tenir la temptació de posar la mà a Moldàvia o en algun país bàltic.

¿Europa està preparada per defensar el seu territori contra Rússia, amb les actuals males relacions amb l’OTAN de Trump?

— No estan preparats. Ni tan sols mentalment. Durant anys hem fet ulls clucs a l'evolució de Putin i de les seves ambicions, que són cada cop més grandioses. I com que no estàvem preparats mentalment, tampoc ho estàvem físicament. De manera que quan Putin va envair Ucraïna seriosament el 2022, va ser un xoc immens. I ens vam dir: molt bé, no durarà gaire, els nord-americans són aquí... Fins que finalment vam entendre les ambicions de Putin, però no vam fer el pas de prendre les decisions necessàries per preparar-los materialment. Jo vaig descobrir aleshores, per exemple, que a França no teníem un estoc de munició. Sabia que teníem un exèrcit, com tothom, però pensava que era un exèrcit en estat de funcionament. I resulta que no tenim munició! Per tant, ara ens trobem en una situació molt complexa que intentem gestionar. Però si ens trobem sols, i estem bastant sols, la cosa serà complicada.

Vostè ha estudiat molt l'eix franco-alemany. Té alguna cosa a fer en el futur immediat?

— Sí, evidentment. Europa existeix i fa moltes coses. A veure, no cal ser derrotista. Jo tendeixo a escriure que és desesperant, que no es fa prou... però el got no està buit. I hi ha un despertar mental polític, diria. Amb Scholz de canceller l’eix no funcionava en absolut. Amb Merz és diferent. Ara bé, tots aquests dirigents poden tenir ganes de treballar junts per confrontar la situació, però després cadascun té situacions polítiques a casa seva molt diferents. El format de l’Europa dels 27 no funciona, així que hem de trobar altres maneres, com ara l’Europa amb un format de geometria variable. Ara bé, no tenim la potència d'un poder federal, d'un estat central com són els Estats Units o la Xina, i aquest és el nostre taló d'Aquil·les.

Les decisions a Europa són lentes i els seus antagonistes són menys democràtics, però bastant més ràpids. Com convencem els europeus que el nostre model encara és útil?

— És evident que cada país solet no podria sortir-se’n. Però també és veritat que Europa té una modalitat de funcionament que no està adaptada a la crisi en què ens trobem. Hi ha un problema de temps. Necessitem temps per fer evolucionar el nostre model de presa de decisió europea, però justament no tenim aquest temps. Els polítics actuals a Europa haurien de fer un gran treball pedagògic, però tinc la impressió que van massa darrere l’opinió pública. Haurien de fer un pas endavant i dir: senyors, senyores, tenim un problema, i això ens costarà diners. El nostre model social i democràtic està amenaçat, no només la nostra seguretat. La seguretat pot solucionar-se amb mitjans militars, però el nostre model social i democràtic és tota una altra cosa, i està atacat perquè hi ha Trump que l'ataca i intenta ensorrar-lo i esmicolar-lo. Cal que anem de bracet, que anem junts. Serà complicat i caldrà fer sacrificis.

Reconeix els Estats Units d’avui? Com hi hem arribat?

— Hi ha un president dels Estats Units que és un personatge molt estrany, que tenim dificultats per entendre i que, de vegades, ens preguntem fins i tot si no té alguna patologia. El que em pertorba i destorba més són les persones que li donen suport, incloent-hi persones del Partit Republicà que se suposa que segueixen polítiques racionals. A Davos, de fet, he vist el secretari d'Estat, Marco Rubio, amb una posada en escena surrealista, seient en una mena de tron. Almenys encara hi ha persones que troben que això no és normal als Estats Units: jutges també que fan la seva feina i els mitjans, fins on poden, també. Però la gent té por, actualment. No és que necessàriament estiguin d'acord amb el que passar, però hi ha una certa por que impressiona i fa que la gent no reaccioni ni es manifesti. I és molt inquietant també per a nosaltres, perquè ens diem: això podria passar a casa nostra, també.

I quin és l’origen d’aquest increment de les forces d’extrema dreta?

— Les nostres democràcies ja no funcionen bé. No són prou eficaces. No hem mirat a la cara els problemes quotidians de la gent. Amb aquest problema del creixement de l'extrema dreta cal també fer un balanç crític de les forces democràtiques.

Quin paper juga la intel·ligència artificial en aquest món del qual estem parlant? L'hi pregunto com a periodista. Perquè Trump ens diu: la veritat és opinable.

— Amb la intel·ligència artificial el primer que cal fer és que la controlem nosaltres, que l'entenguem bé. La resta es basa en educació, en formació, en pedagogia... Però no es tracta d'educar la gent, sinó que això s’ha de fer a l’escola. Per tant, cal que els educadors i els docents estiguin formats en aquesta matèria perquè puguin formar els seus propis alumnes. I aquí jo penso que ens trobem en un moment molt complicat. Perquè la gent comença a utilitzar moltíssim la intel·ligència artificial però d'una manera desordenada. Qui li ha de posar ordre? Qui ha de responsabilitzar els consumidors? No ho sé, però les empreses tecnològiques se n’haurien de responsabilitzar. Ara bé, el que veiem a l'altra riba de l'Atlàntic no ens encoratja gens.

Quina ha de ser la reacció cívica, davant d’això?

— No soc responsable política i, per tant, parlo amb tota la humilitat i modèstia, com a periodista i com a ciutadana. Per començar, cal que siguem ferms amb els nostres valors. Això que està passant als Estats Units, ¿volem que passi a casa nostra? Sincerament, no. Cal evitar-ho costi el que costi. ¿I com s'evita? Sent ferms amb els nostres valors... i estant preparats per defensar-los. Cal mobilitzar-se a tots els nivells, començant per l’escola i els infants. Explicar als nostres fills tot el que està en joc. Podem fer-ho amb els mitjans de comunicació, però cal intentar també convèncer els nostres polítics. I penso que tenim un problema de feblesa per part dels nostres polítics arreu d’Europa. La gent està absolutament desinteressada per la política perquè la troba massa complicada, en part també degut a l'univers mediàtic. Per tant, cal ajudar els nostres polítics a basar-se en els seus valors i defensar-los davant de l'opinió pública. Que siguin més coratjosos i més voluntaristes. Aquest és el desafiament d'avui.