"El problema no ve de fora": els millors moments de la primera jornada de l'Enfoquem: el Fòrum de les Solucions de l'ARA

Contra el fatalisme, diàleg i pensament. Aquest és el fil conductor de l’Enfoquem: el Fòrum de les Solucions del diari ARA, que neix com a resposta a un moment de cansament polític, desorientació social i sensació de bloqueig. L'objectiu de les jornades és estimular el debat i la reflexió per intentar trobar respostes o solucions concretes a grans reptes actuals. A continuació, recollim alguns dels moments més destacats de la primera jornada d'aquest divendres a la tarda en un Centre de Cultura Contemporània de Barcelona amb totes les entrades exhaurides. Si no heu pogut assistir-hi, podeu recuperar el debat aquí. A més, encara sou a temps d'assistir a la jornada de dissabte, amb noves sessions dedicades a qüestions clau com la crisi climàtica, l’habitatge i les noves maneres de relacionar-nos.

La conversa inaugural amb l'exdirectora de 'Le Monde'

Esther Vera, directora de l'ARA, ha iniciat l'Enfoquem amb una entrevista a Sylvie Kauffmann, exdirectora de Le Monde. La periodista francesa ha dibuixat un escenari internacional fràgil, amb el multilateralisme en retrocés i una democràcia liberal cada cop més qüestionada, especialment a Europa. Kauffmann ha interpel·lat la comunitat de l'ARA: "El que passa als Estats Units volem que passi a casa nostra? No, sincerament no!", ha respost ella mateixa. Però què cal fer davant d'aquest panorama? Quina resposta cívica podem tenir? Kauffmann ha animat el públic a ser "ferms amb els nostres valors". "Cal mobilitzar-se a tots els nivells, començant per l’escola i els infants", ha insistit, per reforçar una Europa més cohesionada i eficaç. Davant el desinterès creixent per la política, ha reclamat més coratge col·lectiu: "Cal fer pinya, ajudar els polítics a defensar els valors democràtics i convèncer que el que està en joc és essencial". Recupera aquí l'entrevista sencera de Sylvie Kauffmann.

"Tinc por d'aquesta possibilitat"

Un dels moments més contundents de la jornada ha arribat amb el diàleg entre Carme Colomina, periodista i articulista de l'ARA, i l’historiador nord-americà Mark Bray, autor del llibre Antifa. Bray, exiliat dels Estats Units per les amenaces de l’extrema dreta trumpista, ha alertat d’una deriva autoritària cada cop més visible, amb pràctiques repressives que afecten especialment les comunitats migrants. Tot i això, ha volgut posar l’accent en la capacitat de resistència social: "Si el canvi ja es va fer una vegada, es pot tornar a fer". Donald Trump ha sigut el nom més repetit en la conversa entre la investigadora del Cidob i l’historiador nord-americà. Bray ha recordat que ara "el poder de Trump és dèbil" i que només es mantindrà si aconsegueix "fortificar la seva posició". En aquest sentit, ha advertit que la història mostra que els "líders amb aspiracions dictatorials" acostumen a recórrer a estratègies extremes per consolidar-se, com "crear una crisi interna o començar una guerra". Si no ho fa, "perdrà". "Tinc por d'aquesta possibilitat", ha reconegut.

"El problema no ve només de fora"

Així s'ha expressat la filòsofa Blanca Garcés a la taula rodona de l'Enfoquem sobre Europa i l’ordre mundial. Juntament amb Cristina Gallach, Xavier Vives i Toni Roldán, han coincidit en assenyalar la necessitat de reforçar la cooperació europea en un context dominat per la lògica de la força. "El problema no només són Putin i Trump. Estem davant de canvis més estructurals, que no són passatgers. Tenen a veure amb la crisi del capitalisme democràtic", ha remarcat Garcés. Us recomanem, amb escreix, que recupereu sencera aquesta conversa moderada per Carme Colomina, que ha aportat anàlisi però sobretot solucions.

La necessitat d'enfocar

Josep Ramoneda ha sigut l'encarregat de tancar la primera jornada de l'Enfoquem. El periodista i filòsof ha aprofitat el seu temps per posar fil a l’agulla al sentit del fòrum. "Ens hem de concentrar en un focus. I, per extensió, hem d'anar enfocant bé la qüestió. És el primer pas per poder-la afrontar", ha afirmat. Ramoneda ha reivindicat l’Enfoquem com una eina per "obrir escletxes en el pessimisme creixent" i situar el debat en el sempre incòmode però necessari "i ara què?".