Valentí Fuster: "Soc un mosquit molt positiu"

Barcelona"Som uns mosquits dins de l'univers, i hi ha molt a descobrir", va dir el cardiòleg Valentí Fuster al final de la conversa que va mantenir aquest dissabte amb la periodista Mònica Planas a l'Enfoquem: el Fòrum de les Solucions organitzat per l'ARA al CCCB. "No l'agafarem com a titular", va assegurar Planas. Van riure tots dos, i Fuster, president del Mount Sinai Fuster Heart, Hospital de Nova York, va afegir. "Soc un mosquit molt positiu". Sap greu contradir Planas, però el periodista és com l'escorpí de la faula de la granota: davant de la possibilitat d'un titular, no pot reprimir la seva naturalesa.

L'anècdota del mosquit positiu resum dos dels conceptes que van guiar la conversa: la humilitat i la confiança en la societat. El propòsit era esbrinar com ens pot ajudar la ciència en un moment d'incertesa com l'actual. Fuster, assenyat de mena i refractari al catastrofisme, va respondre telemàticament des de Nova York que "la ciència té un impacte a llarg termini més que a curt termini", i després va recordar que "la Xina mira a llarg termini i en ciència estan superant els científics de la resta del món". En qualsevol cas, per acompanyar aquesta mirada llarga cal tenir ben presents "ciència, salut i educació", un trident fonamental per aconseguir un benestar real.

Tanmateix, i d'acord amb la humilitat, rebutja el totalitarisme científic que considera la ciència com a font d'autoritat dogmàtica. "No podem entendre la ciència com un absolut. M'amoïnen els científics dogmàtics. La ciència està totalment en contra dels dogmatismes, perquè el que creiem avui, demà veiem que té un altre aspecte diferent. El científic ha de ser humil. A mi la ciència m'ha fet ser molt humil, perquè t'adones que el que saps avui és molt poca cosa comparat amb el que un pot saber", va argumentar en consonància amb la reflexió del final de la conversa, quan va jugar la carta del mosquit. "Surto al matí molt aviat cada dia, a les cinc del matí, però això no ho prenguin com a exemple positiu –va dir rient–. A mi em funciona, això és tot... I quan miro cap amunt, realment m'adono que som un mosquit dins l'univers, i en sabem molt poca cosa. Aquest és el punt fonamental. Ja ho deia l'Einstein: «Sisplau, sortim d'aquest claustre on som, que és molt petit, i obrim la nostra ment»".

Planas també es va interessar per l'impacte de l'era Trump, el gran demiürg de la incertesa. "El que està fent Trump m’amoïna a curt termini. Estem passant de l’estabilitat a la inestabilitat, però això és temporal. Parlo positivament. Penso que aquests moments són molt difícils, però això passarà. Espero que sigui aviat", va desitjar Fuster. Amb el mateix ànim positiu va entomar preguntes sobre la intel·ligència artificial (IA) i la deshumanització de la ciència. "Em preocupa que la IA cancel·li l’esperit que tenim de crear, però la societat s’adonarà de la importància de la creativitat de les persones i lluitarà contra aquests sistemes rígids que ens poden convertir en robots. Crec que la societat reaccionarà", va dir. I d'on treu aquesta confiança? Potser del fet de dedicar 15 minuts al dia a pensar. "Aquests 15 minuts són la part més important del dia", va assegurar.