Les dones expertes perden presència televisiva durant la crisi del covid-19

Només a l'hora de recollir vivències personals es dona més veu a les dones, segons el CAC

Un 47% de les persones que van aportar el seu coneixement com a expertes en algun àmbit determinat als informatius de TV3 durant l'any 2018 eren dones, però amb l'esclat de la pandèmia del covid-19 aquest percentatge es va reduir fins al 28,7%. I encara més significatiu: si fa dos anys un 47,1% de les veus del sector sanitari que es van sentir al  Telenotícies eren femenines, en el moment que aquesta temàtica es va convertir en el principal focus d'interès informatiu la quota de les dones va caure fins al 39,4%.  

Les dues dades estan extretes d'un informe del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) fet públic aquest dilluns que es fixa en la presència que han tingut les dones en els espais televisius d'informació sobre la crisi del coronavirus. El treball es fixa únicament en l'inici de la pandèmia (des del 13 de març, quan el Govern va ordenar el confinament de la població i l'executiu espanyol va anunciar la declaració de l'estat d'alarma) fins al dia 31 d'aquell mes, i només té en compte les dades de TV3, ja que el CAC avalua anualment el compliment de les seves missions de servei públic i això permet comparar les dades d'aquest període amb les dels anys anteriors. En concret, s'han analitzat 38   Telenotícies (que sumen més de 9 hores de declaracions vinculades amb la pandèmia) i una seixantena més de programes que van incloure continguts informatius sobre aquesta temàtica. 

Més dones, però més biaix

D'entrada, l'estudi ofereix una dada aparentment positiva: en les notícies relacionades amb el covid-19, la presència de dones supera en sis punts la dada global del 2018. Hi ha, però, dues objeccions. La primera és que, malgrat aquest creixement, les veus femenines van representar tot just el 36% del temps total de paraula en les informacions sobre la pandèmia. "Malgrat els tímids avenços constatats al llarg dels últims anys, la presència global de les dones en la informació, també en un període anòmal com l’analitzat, no supera el sostre del terç del total", adverteix el CAC. 

La segona consideració que cal fer sobre aquest increment en el temps de paraula reservat a les dones és com s'ha distribuït. En aquest sentit, més enllà de la seva pèrdua de pes entre les persones expertes i els professionals del sector de la salut, el CAC assenyala encara més desequilibris: només el 27,7% del temps destinat a persones amb responsabilitat de gestió en el món sanitari (excloent-ne els càrrecs polítics) va correspondre a les dones, i entre els experts en salut i investigació sanitària van representar el 30,9%. En canvi, les veus femenines van ser clarament majoritàries (un 67,3%) quan qui parlava eren responsables de residències de gent gran. "En conseqüència –diu el CAC–, es continua transmetent una imatge de les dones més associada a la privacitat i a la cura de les persones que no pas a l’àmbit públic i la gestió". 

A més, dels 15 perfils en què el CAC ha classificat les persones que van intervenir en els informatius analitzats, les dones només són majoria en tres. Dos d'aquests són molt minoritaris (educació, amb menys de 8 minuts de declaracions, el 58,7% dels quals van correspondre a dones, i entitats de caire polític, amb un minut i mig en total i un 57,5% de veus femenines), però el tercer és un dels que més pes ha tingut, amb més d'una hora i vint minuts de temps total de paraula. Es tracta dels anomenats "actors ocasionals", és a dir, "persones que intervenen en la notícia a partir d’un punt de vista personal, amb un rol aliè a l’activitat pública, professional o social". Aquí les dones han representat el 53,4% de les veus, deu punts més que en el global del 2018. Així doncs, tal com assenyala el CAC, les dones han perdut pes com a expertes però en canvi n'han guanyat com a "testimonis ocasionals, caracteritzats, en general, per l’emotivitat i no per la capacitació". 

Sense paritat als governs

En el camp de la política, el pes de les veus femenines en les informacions relacionades amb el covid-19 tampoc no arriba ni tan sols a la paritat tècnica (és a dir, al 40%). És paradoxal que, malgrat que la consellera de Salut, Alba Vergés, és una dona, el 64,6% del temps de paraula que els Telenotícies han atorgat a l'administració de la Generalitat ha correspost als homes. En el cas del govern espanyol, en què el principal portaveu ha sigut el director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries, Fernando Simón, les dones només han ocupat el 19% del temps. 

A banda d'analitzar el perfil de les persones que van intervenir en els informatius, el CAC també s'ha fixat en els temes de què van parlar. I aquí també s'observa un biaix pel que fa a la participació femenina: en els tres temes als quals s'ha dedicat més temps (gestió de la pandèmia, salut i conseqüències econòmiques i laborals), les dones es queden entre el 31% i el 36% de representació. Sorprenentment, durant l'any 2018 l'àmbit de la salut va ser el que va mostrar una proporció més favorable a les dones, amb més del 60% del temps, però amb l'esclat de la crisi sanitària la seva presència es va ensorrar fins al 35,5%. En canvi, les dones van superar el 45% del temps quan es tractava de parlar d'iniciatives solidàries, culturals o educatives en el marc del confinament.

Finalment, crida l'atenció el comportament de la temàtica esportiva. Fa dos anys la veu de les dones només va representar el 10% del temps de paraula en aquest camp. Durant la pandèmia aquest ha continuat sent l'àmbit més desequilibrat, tot i que la proporció de veus femenines pràcticament s'ha doblat, fins al 19,2%. Curiosament, tal com fa notar el CAC, aquest gran salt s'ha produït en un moment en què l'activitat esportiva estava pràcticament aturada.