Campanya per insuflar autoestima a Pablo Casado

L'altre dia vaig topar per casualitat amb una enquesta electoral del 2013, apareguda a La Vanguardia, en què pronosticaven 25 formosos diputats per a UPyD. A l'hora dels comicis, però, els de Rosa Díez es van quedar en un resultat sensiblement més modest: zero. Si els estudis fallen sovint de manera estrepitosa en un assumpte tan general com la configuració del Congrés, no cal ni imaginar quin marge d'error –o de fabulació– tenen en casos molt més específics. "Ayuso arrasa a Madrid: treu 15 punts més a les autonòmiques que Casado a les generals", diuen a El Confidencial, en un nou cop a l'autoestima d'un polític que va fer el ridícul parlant de l'energia solar com si només es pogués consumir de dia o que va haver d'entomar que la seva principal rival política anés a El hormiguero i el públic coregés "Presidenta!, presidenta!", en el moment d'entrar.

Per això hi ha capçaleres que, en els últims temps, s'esforcen molt a apujar-li la moral. Es tracta de notícies que no tenen cap transcendència en la res publica o que se sustenten en precàries enquestes i l'únic objectiu aparent de les quals és evitar que Casado hagi de recollir l'ànima d'entre els dits dels peus. El Mundo hi està excel·lint, en aquesta teràpia. Aporto uns quants exemples de portades tot just de l'última setmana: "Ayuso, disposada a tancar ja la crisi del PP «si Casado truca»", "«Egea exerceix un comandament testosterònic i perjudica Casado; fa 'bullying'»" (segons cita de Cayetana Álvarez de Toledo). El meu preferit és aquest, que també tira d'enquesta eufòrica: "El 75% dels votants del PP creuen que Casado serà president". Home, la notícia seria que creguessin que ho serà la rana Gustavo, però ja s'entén que del que es tracta és d'investir-lo president ni que sigui amb la translúcida capa de la demoscòpia ad hominem.