Capítols d’un minut i en vertical: el fenomen xinès per a mòbils que vol desembarcar al món

BarcelonaL’economia de l’atenció –o de la dispersió– ha afectat també el món dels culebrons. A la Xina ja fa uns anys que agafen embranzinda els “serials en vertical”: ficcions de menys de dues hores, partides en microepisodis d’un o dos minuts i filmades renunciant al format apaïsat del cinema o la televisió, per adaptar-se a les pantalles dels mòbils sense haver-les de girar. El negoci suposa ja al país asiàtic uns ingressos de 5.000 milions de dòlars o, el que és el mateix, el 70% de la centenària indústria cinematogràfica tradicional. I és previst que el 2027 el negoci s’hagi disparat fins als 14.000 milions d’euros. Amb aquestes credencials, la resta de la indústria al món comença a mobilitzar-se. I el govern xinès ha activat diversos mecanismes per assegurar-se que les trames afavoreixen els valors del seu règim, per exemple en termes de promoció de la natalitat.

El principal ambaixador internacional del format és Netflix, que el mes passat va anunciar que començaria a fer proves amb alguns usuaris per testejar els vídeos en vertical. La idea és oferir clips de les seves pel·lícules i sèries adaptats a la verticalitat perquè puguin ser compartits a xarxes, etcètera. I, al mateix temps, obre la porta així a continguts dissenyats ja específicament amb les pantalles dels mòbils dretes en ment. La plataforma busca així atrapar els usuaris de xarxes com TikTok, acostumats a consumir continguts curts fent scroll en vertical. Anteriorment, Netflix ja havia experimentat amb el format amb Fast Laughs i Kids Clips, amb vídeos de comèdia i infantils, respectivament. Ara es vol crear una pestanya que sigui “My Netflix” a imatge i semblança de les pàgines “Per a mi” de les xarxes socials.

El següent pas natural és aportar a aquesta pestanya contingut original i aquí és on les empreses que s’han especialitzat en els vertical dramas poden entrar en el joc massivament. Al final, són empreses entrenades en l’agilitat de moviments. Un rodatge d’aquestes produccions pot fer-se en tan sols onze dies, amb actors semiprofessionals i un guió que explora temes ja treballats mil cops: relacions prohibides, matrimonis de conveniència, secrets de família i similars. Les actuacions són voluntarioses, les trames cursis i els decorats low cost, però enganxen. I la prova irrefutable és que aconsegueixen facturar: la primera desena d’episodis solen ser gratuïts, però per a la resta cal fer un pagament si es vol conèixer el desenllaç de la sèrie.

Un dels països que està apostant pels drames verticals és el Regne Unit. El país s’ha convertit en un lloc de rodatge preeminent, ja que ofereix actors més barats que els de Hollywood i costos de filmació també més ajustats –com a mínim comparant-ho amb els EUA– a banda d’un estol de localitzacions per als drames que estan ambientats en entorns aristocràtics. A Espanya hi ha també alguna iniciativa que mira de posar-hi la banya, com Verticals in Spain, que treballa sobretot per a plataformes com Reel Short. Entre les seves obres, hi ha una adaptació d’Orgull i prejudici, a partir del clàssic de Jane Austen, rodada a Espanya. Aquestes produccions solen tenir un pressupost modest, que es mou entre els 130.000 i els 220.000 euros.

En l’àmbit internacional, Content Republic és una de les factories de drames verticals més prolífiques i té com a objectiu produir 400 sèries per any, repartides a parts iguals entre les adreçades al públic xinès i les que busquen penetrar en els mercats internacionals. Però tota aquesta efervescència no fa oblidar el precedent de Quibi, una start-up que precisament va jugar-se-la fort amb aquests formats i va haver de tancar després de tan sols sis mesos de funcionament.

La consultora Sensor Tower, que treballa amb dades recollides de mòbils, veu prometedora aquesta nova modalitat de ficció. Segons els seus recomptes, aquests microepisodis van generar ja fora de la Xina uns 1.200 milions de dòlars de recaptació, dels quals un 60% provenien dels Estats Units. A tall comparatiu, la venda d’entrades de cinema al país americà d’aquell any va quedar-se en 8.750 milions. L’empresa més prominent als EUA dedicada als serials verticals és ReelShort i és indicatiu el fet que no té la seu a Hollywood com la resta de les majors, sinó a Silicon Valley. Amb tot, una quarantena d’altres empreses pugnen per fer-li ombra, amb diferents aplicacions pròpies. Més enllà dels Estats Units, altres països on s’observa un mercat creixent per a aquest format són Indonèsia, el Brasil, l'Índia i Mèxic.

L’anàlisi de dades és fonamental per a aquest negoci que és tan tecnològic com artístic, ja que sovint cal fer variacions sobre vells temes coneguts per acabar d’afinar la fórmula o, senzillament, per seguir munyint un filó concret. Així, al catàleg de Reel Short hi ha títols com La doble vida del meu marit multimilionari (451 milions de visites), Jugant amb les normes d’un multimilionari (26 milions) o Bebè atrapat pel multimilionari (33 milions). La productora ha estrenat vora 200 microserials en l’últim any, i busca doblar aquesta xifra per al 2025.