El català a les plataformes: què el frena?

El poc interès dels gegants de l’‘streaming’ i les inèrcies de les distribuïdores, factors clau
ÀLEX GUTIÉRREZ / JUDIT HUGUET

Les plataformes de streaming s’han convertit ràpidament en la finestra més popular a l’hora de consumir continguts audiovisuals. El català, però, té una presència molt migrada -o directament residual- en els serveis globals més rellevants, com ara Netflix, Disney+ o la HBO. No hi ha una explicació única o senzilla de per què passa això: és més aviat una combinació d’inèrcies empresarials, complicacions burocràtiques, poca implicació de les distribuïdores i plataformes, un pressupost insuficient per impulsar-lo des de l’esfera pública i un marge legislatiu escàs per poder assegurar el dret lingüístic de veure ficcions en català. Aquest reportatge busca fer el mapa complet de la situació.

El català arriba a Amazon per la porta del darrere

Part de la frustració amb les plataformes neix del fet que no inclouen la versió doblada o subtitulada en català de títols que es van traduir al seu moment i que -com que la Generalitat ho va finançar- ara podrien fer servir gratuïtament. Un estudi de la Plataforma per la Llengua centrat en Netflix determina que de les 2.092 pel·lícules que tenien al catàleg en el moment de l’estudi, 327 tenien versió doblada al català. Tot i així, en cap cas es podien sentir en aquesta llengua a la plataforma: l’única presència del català pel que fa a films, eren dos títols filmats originalment en català i dos que tenen subtítols en català. El Consell Audiovisual de Catalunya també ha calculat la presència del català a Netflix, comptant-hi les sèries: entre un 0,3% i un 0,5%, depenent de quina metodologia aplicava.

La Plataforma per la Llengua fa una estimació per assegurar que, en total, s’han invertit uns 7,2 milions d’euros de fons públics en tenir versió catalana de films que ara estan presents a Netflix però que només s’ofereixen en castellà.

La direcció general de Política Lingüística té una línia d’ajut específica -dotada amb un milió d’euros- per doblar o subtitular al català obres que no estan adreçades als cinemes (des de DVD/BluRay fins a plataformes). S’afegeix així als dos milions que es dediquen a les pel·lícules que aterren en primera instància a les sales. Amb aquests imports, en els cinc anys en què s’ha mantingut la línia de subvenció s’han pogut doblar al català 301 llargmetratges, pensats per a la venda física o per a plataformes, i s’han subtitulat 25 temporades de sèries de televisió.

Això és a part d’un conveni que s’ha signat amb Movistar+, la plataforma que, d’entre les grans, mostra més sensibilitat pel català. Política Lingüística va signar-hi un conveni el 2014 que ha anat renovant (i ampliant) anualment. En total, 570.000 euros acumulats que han assumit la meitat aproximada del cost de subtitular al català 1.442 pel·lícules i 1.884 capítols de sèries en sis anys.

I, a més, hi ha els doblatges que, al llarg dels anys, ha fet TV3: 10.007 títols -comptant-hi tots els gèneres i formats- des dels inicis de la cadena. Però la situació econòmica de l’ens ha obligat a reduir considerablement aquestes inversions i el 2019 només es van poder doblar 120 films. A la pregunta de quants d’aquests doblatges de l’any passat -que s’ofereixen gratuïtament- van acabar a les plataformes, la resposta és descoratjadora: cap.

Des de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) s’assegura que s’està instant a fer un canvi de política interna al respecte: deixar d’esperar que les distribuïdores o les plataformes s’hi interessin i passar a assumir un paper més proactiu, encara que això suposi afavorir la teòrica competència. “Històricament havíem actuat de manera reactiva, en funció de les peticions d’altres cadenes, però en aquests moments cal actuar per fomentar-ho, perquè estem en una altra etapa”, explica a l’ARA la presidenta en funcions de l’ens, Núria Llorach. “Hem treballat fonamentalment amb dues plataformes sobre aquesta qüestió. Amb Movistar la relació és molt positiva. Són molt sensibles a considerar un valor afegit la diversitat de llengües. Amb Netflix hem tingut contactes recents en què hem explicat que tenim els doblatges de molts títols i que volem treballar conjuntament per facilitar que els tinguin a la seva disposició. Estem estudiant els interlocutors, els mecanismes... Esperem veure com evolucionen les converses”.

El director de TV3, Vicent Sanchis, es va expressar en termes similars en una compareixença parlamentària del mes de març: “Hem d’ajudar la competència, perquè pot salvar la llengua, i així un dels nostres objectius fundacionals tindrà tot el sentit”.

Negociacions en marxa

En el cas de Política Lingüística, s’ha anunciat un primer compromís amb Disney, encara no oficialitzat per la companyia. Les reunions s’estan fent amb el director a Espanya i la cap comercial i passarien, en primera instància, per oferir les versions catalanes com a contingut extra, a l’espera que siguin una opció més d’àudio. El pròxim pas serà intensificar les converses amb Netflix. “Des que va obrir, el 2015, Netflix ha anat oferint pel·lícules en català. Mai ha dit un no al català: quan la distribuïdora la cedeix amb l’àudio, ells l’ofereixen. Però treballarem més directament perquè incorporin la versió en català de les pel·lícules que inclouen”, explica la directora general de Política Ligüística, Ester Franquesa.

La direcció general negocia amb el responsable de relacions institucionals i un altre executiu de San Francisco. L’aparició de plataformes lligades a les grans productores ha fet que Netflix hagi posat l’accent en les seves sèries originals. “Hem de treballar-ho, això. Respecte al departament, cal veure-les com una distribuïdora més”. Amb Amazon i la HBO no hi ha línies de negociació específica, de moment.

Però la gran assignatura pendent són les distribuïdores, que fan l’enllaç entre les pel·lícules estrenades al cinema i la seva posterior explotació en streaming. L’agent més important és Fedicine, la federació que agrupa les principals companyies del sector. El més habitual és que la còpia en català no acabi formant part dels paquets que s’ofereixen a les plataformes. I no se senten obligades a fer-ho, en molts casos perquè l’empresa subvencionada és una altra (encara que sigui del mateix grup). Des del departament de Cultura s’han revisat les bases dels ajuts per vincular més el cinema a les plataformes, però encara no ha donat resultat.

L’esperança de la directiva

L’eco de l’enfrontament amb el sector que va suposar la llei del cinema encara ressona a les parets de la conselleria. L’aproximació en el cas de les plataformes passa per demostrar-los que el català és una funcionalitat que els seus clients valoraran.

Però, més enllà de les eines de seducció, s’estudia també de quina manera les lleis poden augmentar la minsa presència del català a les plataformes. Una de les vies més prometedores és la directiva europea de l’audiovisual, que els estats membres han de transposar abans que acabi el setembre. Aquesta norma europea fixa uns percentatges mínims de presència d’obra europea als catàlegs i, en les transposicions, s’hi podrien incloure obligacions de tipus lingüístic. Caldrà veure, però, quina és la reacció del sector a la proposta legislativa catalana. “Haurem de veure si ho impugnen, però tenim capacitat normativa en aquest sentit”, conclou Franquesa.

Pocs títols, difícils de trobar i sense interfície en català

Amb l’excepció de Filmin i Movistar, la presència del català és ben magra a les plataformes i el poc que hi ha costa de trobar. Així està la situació als principals operadors de streaming disponibles a Catalunya.

FilminCAT

FilminCAT, la versió catalana de Filmin, va néixer el 2017 i es va convertir així en la primera plataforma digital de cinema i sèries en català i en l’única que incorpora aquesta llengua a les opcions lingüístiques de la interfície web. Segons el seu fundador, Juan Carlos Tous, el seu objectiu era “donar més identitat a la llengua catalana i recollir tots els doblatges i subtítols que s’havien fet al llarg dels anys per posar-los a disposició del públic”. La plataforma ofereix 4.000 pel·lícules, la majoria de cinema independent, europeu o clàssic. 3.000 estan en versió original i subtitulades al català i les mil restants, doblades. El fundador de la plataforma creu que “des de la Generalitat s’haurien de preocupar que les pel·lícules que ja s’han doblat en català per al cinema es poguessin oferir sempre en aquesta llengua”. Tot i que és la que aposta més decididament pel català, aquesta plataforma -centrada en el cinema d’autor i clàssic- té una quota del 2,2%, lluny de les grans del sector.

Movistar+

Movistar+ incorpora dos o tres títols doblats al català i uns 24 subtitulats al mes. En set anys de col·laboració s’han subtitulat al català gairebé 1.500 pel·lícules, com Bohemian rhapsody i Captain Marvel, i 22 sèries, com The good fight i Animal Kingdom. Segons fonts de Movistar+, doblen i subtitulen les estrenes més destacades de cada mes i la Generalitat subvenciona la plataforma perquè no hagi d’assumir el cost en solitari.

Amazon Prime Video

Amazon Prime Video compta amb alguns títols en català en el seu catàleg, com les sèries de TV3 Merlí, Nit i dia, Polseres Vermelles i Cites, tot i que d’aquesta última només es pot veure en català la segona temporada. Aquests títols, però, s’han de buscar en altres llengües a la plataforma perquè apareguin. També tenen doblades al català totes les pel·lícules de Harry Potter menys la primera, Harry Potter i la pedra filosofal. És un cas il·lustratiu: segons fonts de la plataforma, la distribuïdora Warner Bros els va informar que mai s’havia doblat en aquesta llengua. I això és cert per al cinema, però sí que hi havia un doblatge al català, fet per TV3. De moment, a Amazon Prime Video els doblatges de les sèries internacionals es fan, com a màxim, en vuit idiomes. Tal com expliquen des de la plataforma, compren els títols a les distribuïdores amb els doblatges que ja incloguin de sèrie.

Disney+

Després de diverses negociacions amb la Generalitat, Disney+ oferirà com a contingut extra les versions en català de les pel·lícules que ja en tenen i que han sigut exhibides als cinemes, com Dumbo, Frozen o Cars, abans d’incorporar aquesta llengua com una opció d’àudio més. Tot i això, encara no s’ha anunciat cap calendari concret per fer-ho. Disney+, igual que la majoria de plataformes, tampoc inclou el català en les opcions lingüístiques de la interfície ni en el contracte de compra, fet que suposa una vulneració del codi de consum de Catalunya.

HBO

La plataforma, que va arribar a Espanya el 2016, no ofereix cap títol en la versió catalana, malgrat que alguns dels que ofereix la tenen, com per exemple, els films Iron Man o Sherlock Holmes. Des de la plataforma afirmen que no poden incloure més opcions d’idioma que les que tenen per qüestions tècniques.

Netflix

Netflix va afegir al seu catàleg el novembre passat la seva primera ficció doblada al català. És el cas de la sèrie d’animació Sakura, la caçadora de cartes, que es va incorporar en aquesta llengua després de moltes demandes a les xarxes socials. Tot i això, només estan en català les dues primeres temporades: la tercera només es pot veure en castellà i en japonès. A part de les traduccions, ha ofert les versions originals de les sèries Merlí, Les de l’hoquei, Benvinguts a la família i Si no t’hagués conegut.